dijous, de maig 18, 2006
La lògica del Codi da Vinci
El Codi da Vinci pot ser un relat de ficció sense cap relació amb els coneixements històrics que s'ensenyen a les universitats, però en realitat això és totalment intranscendent a efectes d'entendre el seu èxit. Hi ha un fenomen, molt més ampli, que és la literatura que té per objecte descobrir un relat amagat sobre els orígens del cristianisme on Jesús esdevé una persona humana sense cap misteri ni relació amb la divinitat i on allò que és la religió cristiana –en la seva confessió catòlica, però també en la resta de confessions tradicionals, ortodoxes o reformades- es converteix en un engany col·lectiu. Les històries particulars poden ser diverses, però al final totes acaben conduint al mateix destí.
Aquesta literatura de ficció religiosa és percebuda per moltes persones com una justificació intel·lectual del seu rebuig a les exigències morals de la religió cristiana, sobre tot en matèria de sexualitat. Els occidentals actuals no són més imperfectes en matèria de sexe que les generacions precedents. Només volen creure que les imperfeccions humanes no són imperfeccions, sinó que allò que som és allò que hem de ser. El problema és que una vegada fem això en relació als sentiments i a la sexualitat ens resultat molt complicat no acabar per assumir aquesta lògica en qualsevol aspecte de la vida humana.
La cultura individualista del desig i de la desvinculació, davant del problema del mal decideix que la solució no és la redempció cristiana, sinó la definició del mal com a normalitat. D'una normalitat que ja no aspira al bé absolut o a la divinitat com a fi últim, sinó que vol instal·lar-se en la animalitat –com, per exemple, demostra la pretensió del projecte del Gran Simi de fer els homes a la imatge dels animals en lloc de a la imatge de Déu- .
Que els relats d'aquesta literatura religiosa no tinguin cap fonamentació històrica no té cap importància. La gent no vol ciència, vol una versió més còmoda de la religió, que els faci sentir bé malgrat comportar-se en contradicció amb els manaments de la seva fe. Com la religió cristiana –en les seves diverses denominacions- incomoda la disbauxa col·lectiva, es necessita convertir-la en una fantasia.
La indústria cultural occidental –que només respecta el valor dels diners- ha vist en aquest fenomen una fantàstica oportunitat de negoci. Com és natural, si en lloc de tractar-se de l'Opus Dei o de l'església catòlica, el Codi da Vinci parlés dels musulmans, dels jueus o de qualsevol empresa internacional, el negoci acabaria molt malament. Com es tracta de difamar als catòlics no hi ha cap risc de tenir que pagar indemnitzacions i el negoci és segur. Per això Colúmbia s'ha gastat 125 milions de dòlars –sense comptar les despeses de promoció- .
