divendres, d’octubre 06, 2006

 

La xifra màgica

La xifra màgica

En aquestes eleccions la clau de volta sobre la que descansa el futur govern de Catalunya és saber si els partits del Tripartit sumen 68. Si sumen, deixant de banda les declaracions retòriques, hi haurà Tripartit. ERC sap que una legislatura més a l'oposició pot ser mortal per CiU. Sap que una legislatura a l'oposició intensificarà les tensions internes dins de la coalició. A més a més, ERC té un plantejament d'esquerres que poc o gens casa amb el projecte de CiU. La seva coalició natural és amb les esquerres catalanes. És una opció estratègica que no abandonaran, per molt que algunes ments il·luminades dins de CiU creguin que és possible políticament fer d'ERC un soci fiable. ERC no vol ajudar a governar a CiU. La vol liquidar políticament, perquè aspira a esdevenir el partit nacionalista de referència.

Si el Tripartit no suma 68, CiU podrà governar. Però per governar necessita que la resta de partits no formin una majoria negativa. Possiblement, podrà comptar amb la possibilitat de aliances diverses. Per molt que Mas ara digui que mai pactarà amb el PP, això té el valor que té. Entre d'altres raons, perquè quan vulgui portar a terme una acció de govern –més enllà de les matèries nacionalistes- només podria menysprear els pactes amb el PP si es posa en mans dels partits del Tripartit. Com és pot afirmar que Tripartit, mai més, i després demanar auxili als mateixos que han estat els protagonistes dels desastres del Tripartit?.

La meva impressió és que si el Tripartit no suma 68, tindrem Govern de CiU. Podria sortit amb els seus vots, si el PP s'absté, aplicant els articles 49.52 de la Llei 3/1982, segons la qual, a segona votació només cal majoria simple. Quan més diputats tingui el PP més capacitat tindrà per influir en el Govern de CiU i per contrarestar la temptació de CiU de adoptar postures radicals per atreure el suport d'ERC. Per això, el PP és el vot útil per aconseguir alhora fer fora al Tripartit sense arriscar-se a una radicalització nacionalista.

És probable que, vista la necessitat de prorrogar pressupostos pel 2007, en el cas que el Tripartit no sumi, CiU no faci cap moviment estratègic fins les properes eleccions generals espanyoles. Només llavors, a la vista dels equilibris parlamentaris a les Corts Generals, haurien d'escollir quins han de ser els seus companys de viatge. Un Partit Popular fort a Catalunya avançaria una recuperació significativa respecte dels resultats de les excepcionals eleccions del 2004. En funció dels resultats de les eleccions generals, CiU podria optar per convertir-se en la crossa de Zapatero –com va fer amb Felipe González al 1993- o plantejar-se altres escenaris, més en línia amb els compromisos que va fer amb el PP al 1996.

Com és natural, tot dependrà de que els partits del Tripartit sumin o no 68 escons a les properes eleccions autonòmiques. Els meus estimats companys de l'ICPS confien en que sumaran 68 o més. Jo confio en que aquests tres anys de disbarats passin factura. L'1 de novembre tindrem el resultat.

laveudecatalunya@gmail.com


This page is powered by Blogger. Isn't yours?