dimarts, de maig 30, 2006
Els silencis de ZP
Ja ens podíem imaginar que ZP intentaria excloure de la seva intervenció inicial la delicada i incòmoda qüestió del significat pel conjunt d'Espanya de la declaració de Catalunya com a Nació a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Si la declaració és irrellevant perquè només està al Preàmbul, no té valor jurídic i no és més que un reconeixement del fet que el Parlament de Catalunya va fer aquesta afirmació, per què el President ZP sempre que pot evita defensar amb claredat que Catalunya és una Nació.
La meva interpretació és que ZP està jugant un doble joc. Als nacionalistes catalans els ha venut que la reforma estatutària comporta el reconeixement d'Espanya com un Estat plurinacional en el marc d'un procés de reforma federalista de l'Estat de les autonomies, que en alguns aspectes s'apropa a una reforma confederal. Però al mateix temps ha promès als barons territorials del Partit Socialista –als del PSOE- que Espanya segueixen sent una única Nació i que la retòrica del preàmbul no té cap efectivitat i no tindrà cap conseqüència política.
Només sobre aquestes bases es pot entendre que els socialistes meridionals –que governen comunitats que només poden funcionar sobre la base del seu superàvit fiscal- hagin permès que els diputats i senadors socialistes de les seves respectives comunitats donessin suport a la reforma de l'Estatut.
El problema i el drama vindrà quan els nacionalistes reclamin que les paraules que hi ha a l'Estatut tinguin sentit; sentit polític i sentit econòmic.
Però mentre això no passi ZP juga a fer experiments polítics al marge dels sentiments de la majoria dels ciutadans espanyols. Obliga als andalusos a inventar-se una realitat nacional per dissimular i rebaixar el valor simbòlic de la Nació catalana. I tot seguit intenta fer oblidar al conjunt dels espanyols que Espanya ja un és una Nació –al menys des del punt de vista d'una Llei orgànica i part del Bloc de Constitucionalitat com és el projecte de reforma de l'Estatut de Catalunya, en el cas que sigui aprovat en el referèndum del 18 de juny-.
Aplicant la lògica de la reforma estatutària estaríem davant del darrer Debat de l'Estat de la Nació. L'any vinent el títol podria ser Debat de l'Estat de les nacions espanyoles, Debat de l'Estat de la Federació o Debat de l'Estat de la Mancomunitat de Nacions de l'Estat espanyol. Però no sé per què penso que al final, la lògica de les coses i la prudència del Tribunal Constitucional, en el cas que s'aprovi la reforma estatutària, posarà les coses en el seu lloc, rebaixant interpretacions que són incompatibles amb la Constitució i amb la voluntat majoritària dels ciutadans espanyols.
El problema serà que, rebaixa rera rebaixa, al final ens podríem preguntar uns i altres per què hem reformat l'Estatut de 1979?. Però ara per ara, ZP es conforma amb sobreviure amb la vella lògica de qui dia passa any que empeny.
