dijous, de setembre 28, 2006
En favor del xec escolar.
En favor del xec escolar.
Els bons progressistes –que viuen a barris burg esos i envien llurs fills a bones escoles privad es- acostumen a pensar que és perillós per la justícia social –és a dir, pel manteniment de la dependència electoral de les class es treballadores en relació als partits d'esquerra- que els fills de l es famílies modestes puguin accedir a centr es concertats ubicats més enllà dels límits dels barris populars. Fora molt perillós que en llos de mantenir-se en la cultura d'esquerr es familiar, les noves generacions trenquessin amb els valors familiars i apost essin per pensar per si mateixos, confiant més en l'esforç propi que en els regals –sempre molt cars- de l es polítiques progres.
Gorga Soley ha escrit un interessant a la revista American Review, sota el títol de "Cheque escolar y segregación racial" (http://www.fundacionburke.org/cream/?page=10&post=96) on indica que, als Estats Units, l es polítiques de restricció territorial de la llibertat d'elecció de centr es finançats amb recursos públics provoquen perjudicis per les classes populars i, molt en particular, per la minoria negra. Els que tenen diners sempre podran pagar l es millors escoles privades o acostumaran a viure on es troben les millors escoles subvencionad es. En canvi, les classes més populars, molt en particular els negr es, es troben "condenados a sufrir la escuela pública de su barrio, cada vez más degradada".
Soley afirma que "el cheque escolar está demostrando ser un poderoso instrumento para romper la segregación racial" i que "las escuelas privadas que aplican el programa de cheque escolar en Cleveland tienen 18 puntos de segregación racial menos que las escuelas públicas (en una zona en la que la población blanca en edad escolar es del 50%, una escuela con el 60% de sus alumnos blancos tiene 18 puntos de diferencia con otra escuela que cuente con un 78% de alumnos blancos). En Milwaukee la diferencia es de 13 puntos a favor de las es cuelas privadas que aceptan el cheque escolar".
La política de concerts educatius falla en la mesura en que condiciona el finançament públic a un es normes de matriculació que perjudiquen la capacitat de les famíli es modestes d'accedir a la millor educació. L'excusa progres sista acostuma a dir: com tots els fills de treballadors no podrien accedir a la millor educació, que no ho pugui fer ningú. A fi de comptes això no afecta als seus fills, que acostumen a anar a escoles privades. El que importa per la seva visió de la justícia social –i pels seus inter essos electorals- és impedir que l'educació pugui ser un mecanisme de mobilitats social i de canvi en les mentalitats polítiqu es dels seus electors. Condemnar-los a una escola pública degradada és –per aquests progr essistes- la millor estratègia a mig i llarg termini.
