dissabte, de gener 06, 2007
ZP ha perdut l’agenda política
ZP ha perdut l'agenda política
Els terroristes han destrossat la estratègia política de ZP. Ho han deixat en ridícul, després de les declaracions del dia anterior a l'atemptat. El contrast entre les promeses presidencials –en les que va posar en joc la seva paraula i el seu capital polític- i l'evidència que ETA ha tornat a matar no es pot amagar. A més a més, hi ha hagut una sèrie de declaracions, contradictòries i ambigües, on uns deien que el procés de negociacions estava trencat (Rubalcaba: "Eta ha roto, acabado, liquidado el proceso") i i altres (Zapatero: "La energía que tengo para alcanzar la paz es hoy aún mucho mayor").
Aquestes contradiccions posen de manifest que hi ha una guerra interna dintre del Partit Socialista entre els que volen mantenir-se en l'estratègia ZP i els que volen una rectificació.
El Govern ha estat agafat per sorpresa i enganyat pels terroristes. Un engany que era cada vegada més evident a la llum de les contínues informacions que oferien els serveis d'intel·ligència i les forces de seguretat. Un engany indicat pel Govern francès, que fou criticat pel Govern espanyol per afirmar que ETA estava en plena activitat. Un engany que estava reproduint elements que ja s'havien viscut quan ETA va decidir trencar la treva durant el Govern del PP. Però ZP va preferir tancar els ulls i tancar els ulls a tota la societat espanyola.
Les ambigüitats entre Rubalcaba –amb el suport de l'aparell de Ferraz- i ZP indiquen que alguna cosa es mou dins del bloc hegemònic del Partit Socialista. Sembla que ZP només compti amb el suport –vistes les declaracions posteriors a l'atemptat- dels socialistes catalans i de sectors dels socialistes bascos i gallecs. En altres paraules, només compta amb el suport dels socialistes que han optat per transformar-se en socialistes pel nacionalisme. I amb això no es pot governar ni el PSOE ni Espanya. La seva única fortalesa és la impossibilitat que tenen els sectors socialistes crítics amb ZP de canviar al president del Govern sense afavorir les possibilitats del Partit Popular.
El desastre estratègic és de dimensions galàctiques. L'agenda política del Govern ha quedat amagada pel ridícul de ZP.
La pèrdua del control de l'agenda política per part del Govern pot ser aprofitada per l'oposició si el PP és capaç d'establir una posició clara, cohesionada i comprensible per una majoria sociològica –no només pels seus votants més fidels- i mantenir la disciplina del missatge en tots els canals i al llarg dels propers mesos. Si actuen amb seny i sentit estratègic, el Govern no recuperarà la iniciativa política abans de les properes eleccions municipals i autonòmiques. I una baixada del vot socialista en aquestes eleccions –que estaran condicionades pel clima polític nacional- serà interpretat pels socialistes com una censura a ZP.
--
laveudecatalunya@gmail.com
La millor pau és derrotar a ETA
La millor pau és derrotar a ETA
Quan es parla de recuperar el consens dels demòcrates enfront del terrorisme s'acostuma a deixar de banda quins han de ser els objectius compartits pels demòcrates en aquesta lluita. La lluita contra els terroristes no és només una lluita en contra de la seva violència, sinó també és una lluita en contra de la seva voluntat d'aconseguir amb aquesta violència uns determinats objectius polítics. No es tracta només d'aconseguir que deixin de matar. Es tracta de derrotar als terroristes o de forçar la seva rendició, de tal manera que no puguin afirmar que han assolit cap dels objectius polítics pels quals varen iniciar les seves accions criminals.
Aquest era el sentit del Pacte per la llibertat i contra el terrorisme que varen establir el PSOE i el PP, quan el PP tenia majoria absoluta i –no ho oblidem- a petició del PSOE. Un pacte on es deixava molt clar que la direcció de la política contra el terrorisme corresponia al Govern, però que el Govern estava obligat a consensuar amb el principal partit de l'oposició –en aquell moment el PSOE- les directrius polítiques d'aquesta lluita. Una condició establerta per exigència dels socialistes. Després, els socialistes, una vegada varen arribar al poder, varen fer exactament el contrari del que exigien que tenia que fer el PP quan governava: varen optar per consensuar la política contra ETA amb els nacionalistes catalans i bascos, deixant les portes obertes a plantejar en el marc d'un procés de negociació amb ETA una possible transformació del model d'Estat.
Terminar amb la violència terrorista sense la derrota dels terroristes implica reconèixer legitimitat política als seus objectius. Això és el que el PP i bona part dels socialistes mai acceptaran. ZP sembla que vol amagar el seu desastre del cap d'any amb la proposta de liquidar el pacte contra el terrorisme, amb l'excusa de fer-ho acceptable pels nacionalistes. El que molesta als nacionalistes del pacte vigent és l'apel·lació als valors constitucionals i a la defensa de la Nació espanyola. ZP vol eliminar això perquè segueix en la seva teoria de que cal destruir la vella Espanya per aixecar una nova Espanya sobre les cendres del pacte constitucional de 1978. Està per veure si els socialistes i el Grup Prisa li donaran suport. Però tinc la sensació que el PP no s'apuntarà mai a aquesta festa. Si ZP persisteix en el seu error històric, cada vegada deixarà en mans del PP la defensa en solitari dels valors nacionals en que creuen la majoria dels espanyols. I això tindrà conseqüències electorals, atès que no es pot assolir majoria per governar a Espanya sobre la base de pensar que Espanya és el que creuen els nacionalistes bascos i catalans.
