dissabte, d’agost 26, 2006
Les dones i la llibertat no importen
Les dones i la llibertat no importen
Les feministes han callat quan s'ha descobert que el famós "diàleg de civilitzacions" que es planteja en el marc de les Nacions Unides ha deixat de banda els drets de les dones. Només es tractaran dels temes que volen els fonamentalistes musulmans –joventut, cultura, mitjans de comunicació i integració -. Però sobre els drets de les dones ni una paraula, no fos que els musulmans radicals tinguessin que donar explicacions de la discriminació de què són víctimes les dones a la cultura islàmica.
Les dones al món islàmic –amb excepcions- ocupa una posició d'absolut menyspreu. Però els bons il·lustrats progressistes –amb el silenci i la complicitat de les feministes- prefereixen evitar la confrontació. L'argumentació la ha donat l'ambaixador Máximo Cajal, assessor del President Zapatero, quan deia que calia trobar un punt d'equilibri "entre el biquini i el burca". On hi és el concepte de llibertat de la persona per escollir si vol posar-se un biquini o vol posar-se un burca?
Com és natural, els progressistes i les feministes, sempre disposades a atacar als catòlics, no diuen ni mitja paraula quan s'enfronten a la marginació real de les dones de carn i ossos als països islàmics.
De fet, són incapaços d'enfrontar-se al repte que representa que dintre dels nostres països hi hagi musulmans que volen tractar a les seves dones, germanes i filles com si fossin a un país islàmic. Pensen que exagero?. Mirin quantes noies musulmanes són retirades pels seus pares de les escoles, abans de complir l'edat de l'escolarització obligatòria, són coaccionades per casar-se sense respectar la seva llibertat o són forçades a viure d'acord a la cultura dels països d'origen, malgrat que la seva mentalitat –a diferència dels seus parents- sigui plenament occidental.
D'això els progressistes i les feministes no volen parlar. No fos que s'haguessin d'enfrontar als islamistes.
Si volem preservar els valors occidentals no només hem d'estar disposats a defensar-los com valors universals arreu del món, sinó que també hem de defensar-los a casa nostra. I la llibertat de les persones –siguin quin sigui el seu sexe- no pot excloure a les dones musulmanes que viuen amb nosaltres.
laveudecatalunya@gmail.com (lunes)
Una mica de geopolítica
Els bons progressistes europeus pensen que el món es pot governar amb la filosofia que dirigeix la Unió Europea. Creuen que és possible que el món sigui governat per la via del diàleg i del consens en el marc de les Nacions Unides. Pensen que la millor manera per aconseguir la pau i la prosperitat al món és limitar i combatre l'hegemonia militar i política dels Estats Units. Creuen que és possible mantenir la illa de prosperitat que és Europa occidental sense estendre el nostre model polític i social arreu del món.
La idea de base –que està al darrera del concepte "diàleg de civilitzacions"- és renunciar a defensar la universitat dels valors occidentals, pensant que amb això comprarem la bona voluntat dels adversaris dels Estats Units. Per tant, passi el que passi al món, hem de renunciar de forma unilateral i absoluta al poder militar. D'això a convertir els exercits europeus en una mena d'ONG lleugerament armada hi ha un pas.
Tot això pot sonar molt bonic, però la realitat és ben diferent. Tancar-nos darrera de la falsa muralla del "diàleg de civilitzacions" no evitarà l'enfrontament amb els islamistes. Entre d'altres raons, perquè tenim l'enemic a casa. Perquè gràcies a la imprudent política de fronteres obertes, hem permès que dintre de les nostres fronteres es consolidin comunitats fonamentalistes, on –com hem descobert al Regne Unit i a Alemanya- no manquen fanàtics disposats a atacar-nos amb l'arma del terrorisme indiscriminat.
Amb bones paraules guanyarem temps. Però el temps només servirà per enfortir més i més als enemics de tot el que representa la cultura occidental. El drama d'Occident –i Espanya és tot un paradigma- em recorda els darrers temps de l'Imperi romà d'Occident, quan els propis romans varen perdre la voluntat de resistència envers els bàrbars.
Resulta patètic la por dels països occidentals a enfrontar-se amb la força militar als terroristes islàmics i als seus aliats –Iran i Síria- . Altre signe de feblesa és la incapacitat per utilitzar els nostres recursos econòmics i diplomàtics per defensar-nos dels països que es neguen a acceptar els immigrants il·legals que ens exporten.
Certament, la força militar no ho és tot. Cal tenir una estratègia política global. Una estratègia que vagi més enllà d'evitar l'enfrontament a base de cedir i cedir. Podem convertir les derrotes –amb molta retòrica progressista- en victòries del diàleg i la pau. Però –com varen descobrir França i Anglaterra amb Hitler al 1939- les polítiques pacifistes mai han evitat les guerres amb als enemics de la democràcia; només les retarden i enforteixen als qui ens volen sotmetre als seus objectius.
