divendres, de novembre 10, 2006
CiU necessita més pragmatisme
CiU necessita més pragmatisme
CiU no té cap possibilitat de conformar per si mateixa una majoria absoluta a Catalunya. Ha perdut l'hegemonia en el vot nacionalista d'esquerres, que és abans d'esquerres que nacionalista. Facin el que facin, els nacionalistes d'esquerres tenen les seves pròpies prioritats. No vol dir que no siguin nacionalistes, però no volen enfortir a una força que des de la perspectiva de les esquerres catalanes no forma part del seu propi espai. Els dirigents de CiU poden no sentir-se de centre-dreta, però la realitat és que –els agradi o no- el seu posicionament electoral, més enllà de les qüestions nacional, no està a l'esquerra. I si no ets d'esquerres o és de dretes o no ets res, que possiblement és el que li està passant a CiU.
CiU diu que no pot pactar amb el PP perquè el PP té conviccions nacionals espanyoles incompatibles amb les seves conviccions nacionals. Com si els pactes polítics fossin matrimonis de per vida o si el que més importés és compartir les conviccions més profundes sobre la pàtria. Dubto molt que Montilla i Carod-Rovira tinguin les mateixes conviccions i sentiments. Però són persones pràctiques, que fan de la necessitat virtut. En Canvi, Mas i Duran exigeixen al PP el que el PP mai els ha exigit: que no siguin conseqüents en defensa de les seves conviccions nacionals espanyoles, tan legítimes –des del punt de vista democràtic- com les seves. I amb aquest error, CiU es tanca les portes a formar majories alternatives, quedant en mans d'una ERC que té les seves opcions molt clares i que ha agafat un electorat d'esquerres i nacionalista, que cada vegada té menys en comú amb les bases històriques del que ha estat el pujolisme.
CiU i el PP han fet pactes sense renunciar a les seves profundes i respectives conviccions. Com ho ha fet ara el Tripartit. La clau radica en complir els pactes i en establir –amb claredat i sense ambigüitats- els temes on no hi ha consens i on les parts conserven la seva llibertat. A fi de comptes, els pactes polítics duren el que duren els interessos que els alimenten. Com ha estat sempre des de que hi ha política al món.
Si CiU no accepta les regles del pragmatisme post pujolista està condemnant a Catalunya a tenir majories tripartites per molts anys. El PP pot –a la llarga, com va demostrar al 2000- recuperar el poder a Espanya sense CiU. Però CiU, en el seu esplèndid aïllament, només té davant desert i més desert.
Fwd: Les coses importants
Les coses importants
Montilla ens vol vendre el silenci sobre els nomenaments del consellers com a mostra de la seva autoritat per sobre dels partits. Quan és exactament el contrari. Primer s'han posat d'acord en el repartiment de cadir es, despatxos, assessors, cotxes oficials i altr es accessoris del poder. Després han pactat les regles per intentar evitar tornar a fer el ridícul com en aquests darrers quatre anys. Només al final han començat a parlar de l es polítiques que pensen portar a terme.
Com encara no han tancat el seu programa de Govern, guanyen uns dies amb l'excusa de l'exercici d'autoritat d'en Montilla. Tenen 70 diputats i voluntat de repartir-se el que importa. La r esta és, una vegada més, una opera còmica, on els grups radicals –ERC i IC- bloquejaran qualsevol proposta de progrés i modernitat que pugui fer el PSC, en els seus escassos moments de lucidesa.
S'han juramentat a portar-se com bons nens. El problema és que porten al seu codi genètic la tendència cap a l'auto d es trucció. Per molt que ara es vulguin dir d'altra manera, qui ha estat una vegada Tripartit ho serà per tota la vida. El Tripartit per molt que es vesteixi d'Entesa, Tripartit es queda.
--
laveudecatalunya@gmail.com
Seguretat comunista.
Seguretat comunista.
Els okupes, els antisistema i els immigrants sense papers tindran en la Conselleria d'Interior un amic disposat a deixar-l es fer i a mirar en altra direcció a l'hora de fer complir les lleis, que és que el li pertoca a la policia en qualsevol societat democràtica. Posar al front de la policia a un comunista com Saura, que ha fet apologia dels qui violen amb impunitat l es lleis i les més elementals norm es de convivència, és com posar un llop a fer de gos guardià de les ovell es. Si no fos pel bloqueig informatiu que imposa el Tripartit, els ciutadans que compleixen l es lleis tindrien la mateixa preocupació que tindrien les ovell es enfront del llop.
En una societat normal s'exigeix a les persones que dirigeixen les forc es de seguretat un compromís clar en defensa de l'ordre públic i de la seguretat dels ciutadans. En cap democràcia avançada posarien al front de la policia a un polític que sempre ha fet costat als aqu ests col·lectius il·legals. La seva trajectòria i el seu sectarisme ens avisa dels problem es que tindrem.
Catalunya esdevindrà en el lloc de la Unió Europea on un immigrant il·legal tindrà menys possibilitats de ser expulsat. Serem la r eserva índia dels okupes i antisistema de tot el món occidental. Els efect es poden ser devastadors. No seria d'es tranyar que els comandaments comunistes de la Conselleria d'Interior donin instruccions a l es forces de seguretat catalanes per tancar els ulls davant les actuacions il·legals dels amic del nou Conseller d'Interior.
És difícil d'entendre com Montilla ha fet aques t pas. Potser ha volgut evitar que Saura passi aquesta legislatura en el des cans oficial d'una Conselleria d'aparador, que no fa res que tingui cap incidència bona o dolenta per la ciutadania. No fer r es o fer coses que no tenen efect es sobre la gent té l'avantatge que no des gasta. Puc comprendre que els socialistes vulguin que Saura no es tigui de oient al Consell Executiu. Però el que han fet és una irresponsabilitat similar a posar al front dels bombers a un piròman.
Fwd: Les coses importants
Les coses importants
Montilla ens vol vendre el silenci sobre els nomenaments del consellers com a mostra de la seva autoritat per sobre dels partits. Quan és exactament el contrari. Primer s'han posat d'acord en el repartiment de cadir es, despatxos, assessors, cotxes oficials i altr es accessoris del poder. Després han pactat les regles per intentar evitar tornar a fer el ridícul com en aquests darrers quatre anys. Només al final han començat a parlar de l es polítiques que pensen portar a terme.
Com encara no han tancat el seu programa de Govern, guanyen uns dies amb l'excusa de l'exercici d'autoritat d'en Montilla. Tenen 70 diputats i voluntat de repartir-se el que importa. La r esta és, una vegada més, una opera còmica, on els grups radicals –ERC i IC- bloquejaran qualsevol proposta de progrés i modernitat que pugui fer el PSC, en els seus escassos moments de lucidesa.
S'han juramentat a portar-se com bons nens. El problema és que porten al seu codi genètic la tendència cap a l'auto d es trucció. Per molt que ara es vulguin dir d'altra manera, qui ha estat una vegada Tripartit ho serà per tota la vida. El Tripartit per molt que es vesteixi d'Entesa, Tripartit es queda.
--
laveudecatalunya@gmail.com
