dissabte, de gener 27, 2007

 

El futur d’Artur Mas

 

El futur d'Artur Mas

 

Per CiU les properes eleccions municipals són molt més que unes eleccions de segon ordre. Atès que CiU insisteix en concentrar els seus esforços en captar un suposat vot empipat d'ERC –empipat per la renúncia d'ERC a defensar un bloc   nacionalista amb CiU i la seva col·laboració necessària per fer President de la Generalitat a un senyor anomenat José- , tindrem una nova ocasió –i seran cinc- per comprovar si aquesta estratègia ultra nacionalista és o no rendible a CiU.

 

Una cosa és que a ERC hi hagin votants empipats. Una altra que el que significa la sensibilitat representada pel antic conseller Carretero representi un terreny de creixement electorat per CiU. Cal tenir en compte que la força de CiU, quan aconseguia majories absolutes, radicava en mantenir-se en un raonable pragmatisme, sobre tot a les eleccions autonòmiques, des de la convicció que les majories només eren   factibles en l'àmbit de la moderació nacionalista. Moderació nacionalista que CiU va començar a abandonar en el pla retòric quan va complementar majories a Madrid, primer amb el PSOE i després amb el PP. Una deriva retòrica cap al radicalisme provocada per la incomoditat que provocava en la base militant de CiU tenir que ajudar als seus adversaris nacionals –el PSOE de Felipe González i el PP de José María Aznar-. I fou a partir d'aquesta deriva nacionalista, combinada amb l'efecte del desgast natural que provoca una llarga permanència en el poder, que CiU va començar a retrocedir.

 

Ara Artur Mas i els seus xiquets talibans volen tornar a les majories de Pujol amb les banderes sobiranistes. Ja s'han pegat dues bufetades en dues eleccions autonòmiques. Els resultats a les eleccions   locals del 2003 i a les europees del 2004 no foren bons per CiU. Són cinc derrotes seguides que demostren que l'estratègia de Mas no li permet assolir la majoria necessària per tornar al poder. Una derrota a les properes eleccions municipals seria la sisena derrota amb aquesta estratègia. Potser, llavors, serà l'hora de jubilar als talibans i a Artur Mas, i deixar pas a persones més pragmàtiques i més fidels a l'herència de Jordi Pujol.

 

laveudecatalunya@gmail.com


This page is powered by Blogger. Isn't yours?