dijous, de juliol 27, 2006

 

Vents de guerra

Vents de guerra

La comunitat internacional planteja una solució a la crisi del Líban, que consisteix en tornar al status quo ante bellum (amb l'alliberament dels soldats segrestats), amb mesures de reforç –la participació d'una força internacional- que permeti garantir les condicions segons les quals les forces israelianes varen abandonar la franja de seguretat al sud del riu Litaní.

He dit en aquesta mateixa columna que és poc probable que Hezbol·là accepti cap de les dues propostes. Hezbol·là vol aconseguir l'objectiu militar d'alliberar terroristes a canvi dels presoners. L'intercanvi de presoners només té sentit en el marc d'una situació de guerra entre combatents que hagin estat definits per les lleis internacionals de guerra com a bel·ligerants. Però aquest no és el cas de Hezbol·là. Com no és el cas de Hamàs. Tots dos són forces polítiques que volen jugar alhora a fer la guerra des de les ombres, sense renunciar als beneficis d'una situació de no guerra.

Però Hezbol·là sap que no pot sobreviure sense el suport de sirians i iranians. Si la comunitat internacional amenaça a aquestes dues potències amb mesures dràstiques si no adopten una postura de suport al terrorisme –la qual cosa requeriria el suport de Xina i Rússia al Consell de Seguretat- seria possible forçar l'alliberament dels presoners. Però això és, hores d'ara, poc previsible. També podria donar-se el cas que, una vegada demostrada la capacitat ofensiva i de resistència de Hezbol·là, aquesta organització decidís per si mateixa alliberar als presoners.

El problema és que l'alliberament dels presoners, sense cap mesura addicional, ens posaria en la mateixa situació que va permetre a Hezbol·là llançar els seus atacs des del territori libanès. És per això que la comunitat internacional vol dues coses més: posar una força militar d'interposició i ajudar a l'exercit libanès a desarmar les milícies de Hezbol·là.

El desarmament de Hezbol·là per l'exercit libanès no és només un problema de força militar. Requereix una voluntat política tan forta com la que va forçar l'expulsió de les tropes d'ocupació siriana al Líban. En el cas que aquesta voluntat existís, hi ha un risc greu d'esclat d'una segona guerra civil entre els libanesos pro occidentals i Hezbol·là.

I sense desarmament de Hezbol·là, la força internacional haurà de disposar d'unes regles d'enfrontament clares i contundents, per poder adoptar les mesures adients per desarmar per si mateixa a Hezbol·là –amb o sense el suport de l'exercit libanès- . I en el cas que això és donés, cosa que considero una hipòtesi molt remota, Hezbol·là –com va fer el seu antecessor Amal als anys 80- llançaria els seus atacs contra les forces internacionals i contra els israelians. Als 80 Estats Units i França varen treure les seves tropes arran els atacs suïcides de l'Amal. Per tan, si s'envia una força internacional, caldria tenir present tres coses: primera) que Hezbol·là no aturarà els seus atacs; segona) que caldrà adoptar mesures per desarmar Hezbol·là, amb la qual cosa entrarem en confrontació amb Hezbol·là –com estem en lluita contra Al Qaeda a l'Afganistan; i tercera) que hi ha partidaris de Hezbol·là i de Al Qaeda a molts països occidentals –inclosa Espanya- que poden convertir-se en terroristes suïcides.

laveudecatalunya@gmail.com


This page is powered by Blogger. Isn't yours?