diumenge, de juny 04, 2006
El suïcidi de la burgesia catalana
La Catalunya burgesa i liberal ha fet un exercici de suïcidi polític, acceptant un projecte de nou Estatut que proclama com a valors fonamentals la negació dels valors liberals. Amb aquest nou Estatut la burgesia catalana accepta –en un acte sense precedent en el món contemporani- els valors que neguen tot allò que fonamenta la democràcia liberal: govern limitat, imperi de la Llei, independència del poder judicial, respecte per la lliure iniciativa econòmica, valor de la persona per sobre del grup...
Veure els articles i editorials que ha publicat La Vanguardia, difícilment diferenciables dels que es poden veure al seu competidor d'esquerres- demostra una total submissió de la premsa liberal als interessos dels partits del règim català, Una submissió impròpia d'un mitjà que vol ser el referent d'una Catalunya que vol més llibertat i més seguretat. Un submissió a les esquerres i als nacionalistes que deixa sense veu pròpia als catalans que ni són nacionalistes ni són d'esquerres. Una submissió de la qual es podrien sentir molt orgullosos els directors de La Vanguardia Española, sempre amatents als interessos i indicacions dels que tenien el poder.
El mateix passa amb la societat civil catalana. La plataforma Estatut Jo Sí –que té la seva WEB als mateixos servidors que els socialistes- mostra una composició dominada per persones que al llarg d'aquests anys han accedit en condicions privilegiades als privilegis i subvencions de les administracions catalanes. Una societat civil anestesiada i dopada pels diners públics, incapaç de fer res per si mateixa –amb les notables excepcions del FC Barcelona i del RCF Espanyol -, que prefereix suïcidar-se en un acte col·lectiu de renúncia als propis valors i a la pròpia independència, a arriscar-se a ser lliure. Només des d'aquesta perspectiva és pot entendre que puguin afirmar que aquest nou Estatut s'emmarca "en la millor i més compromesa tradició del catalanisme".
El futur de Catalunya no vindrà de les bones nissagues burgeses, que es limiten a viure el millor que poden sense cap sentit col·lectiu de la responsabilitat o del liderat; vindrà de unes noves generacions de polítics, menys aristocràtics però molt més honestos, disposats a fer política des dels valors i realitats de la gent normal de Catalunya, que viuen i treballen sense connexions ni il·lustres cognoms.
Negociar amb ETA contra el PP
En cap país del món s'ha obert una negociació amb els terroristes en contra del principal partit de l'oposició. És un problema de pura lògica. Si el partit alternativa no es compromet amb el resultat de les negociacions amb els terroristes o fins i tot s'oposa, tot el que puguin aconseguir per reintegrar-se a la societat valdrà només i exclusivament mentre els resultats electorals siguin uns i no uns altres.
Algun dia els socialistes perdran el poder i aquest dia el PP - que és l'únic partit que pot governar com alternativa als socialistes- estarà totalment legitimat per a fer els canvis constitucionals i legals adients per passar comptes amb els assassins i amb els seus amics i per a anul·lar qualsevol compromís judicial, econòmic o polític que s'hagi fet sense el seu suport.
El que una majoria –legal però circumstancial- concedeix, una altra majoria –quan sigui- ho pot treure. Això val per a totes i cadascuna de les reformes irresponsables del Govern socialista... Quan hi hagi canvi de majories –i en democràcia les majories mai són eternes- la nova majoria –mitjançant canvis constitucionals i/o legislatius- farà el que ha fet l'actual president, però en direcció contrària. És el preu que es paga quan –amb majories circumstancials i curtes- es vol canviar els fonaments de la nostra convivència democràtica.
Certament, avui les enquestes afavoreixen a l'actual inquilí de la Moncloa. Però les enquestes no duren per a sempre, com ho demostra el cas del PP en l'anterior legislatura.
Torres més altes han caigut en les democràcies modernes.
