La Veu de Catalunya

Educació per la ciutadania i homosexualitat

Si examinem amb detall els continguts de l'assignatura en qüestió
descobrirem que el seu objectiu no es tant formar en els valors
constitucionals, interpretats com a mínim comú denominador de la
ciutadania, sinó en una determinada interpretació d'aquests valors.
Una interpretació que té el seu eix principal en la afirmació que el
matrimoni i la sexualitat no tenen res a veure amb la biologia o amb
la naturalesa humana, sinó que són realitats culturals creades per
l'home i per la dona per assolir la felicitat. O dit d'altra manera,
la sexualitat i el matrimoni són només instruments per satisfer la
voluntat individual, que és lliure per decidir per si mateixa els seus
propis fins. No hi ha naturalesa humana ni hi ha valors culturals ni
història, només voluntat individual.

Tot això és una posició tant opinable com la contrària. En democràcia,
quan tenim dues posicions confrontades, les votacions només decideixen
quina de les dues defineix el que és legal. Però no definirà mai el
que és moral pels que defensen la posició contrària, ni pot comportar
forçar als que es troben en minoria a educar als seus fills en contra
dels seus propis valors.

El que vol el socialisme –amb el suport dels seus aliats progres i una
curiosa indiferència de la dreta catalana representada per CiU- és
imposar a les famílies catòliques que els seus fills rebin una
formació que proclama que la homosexualitat és quelcom positiu i
quelcom normal en termes morals i en relació al que és la naturalesa
humana o al que seria la sostenibilitat social i demogràfica de les
nostres societats. El que pretenen és imposar la ideologia homosexual
–defensada per les esquerres i part de les dretes- als catòlics,
posant als pares en la disjuntiva de renunciar al seu dret educar als
seus fills d'acord al que per ells és la veritat moral o bé
enfrontar-se a la llei civil injusta, que vol que els nostres fills
siguin educats com a fills de famílies no catòliques.

laveudecatalunya@gmail.com

La fugida de Miguel Sebastián

Com acostuma a passar amb els candidats fabricats des dels despatxos,
la derrota és devastadora. Un polític de veritat no fuig de les seves
derrotes. Aprèn d'elles per millorar i per crear les condicions per
futures victòries. En canvi, Miguel Sebastian ha deixat en pilotes al
socialisme a Madrid, abandonant els seus votants i demostrant que no
és un home de principis, sinó un oportunista, que només funciona a les
ombres del poder.

Sebastian no es veu de cap de l'oposició a Madrid. Ell que ha posat
Endesa a les mans del Govern italià i dels amics capitalistes del
Partit Socialista, no vol ara tenir que fer la tasca incòmoda però
necessària d'oposició al Govern municipal del PP. Diu que dimiteix per
coherència. No per coherència amb els seus votants, sinó per
coherència amb la seva absoluta manca d'altres principis que no siguin
el seu particular benefici personal.

Crec que seguirem parlant d'aquest senyor. Ha fet coses molt greus a
la famosa Oficina Econòmica de La Moncloa, que ha esdevingut una mena
de supermercat de favors i recomanacions. Hi ha una denúncia davant
dels Tribunals de Justícia, presentada pel PP. Denúncia necessària
davant de la negativa del Sr. Sebastian i dels membres de la seva
antiga Oficina Econòmica a donar explicacions al Parlament.

No deixa de ser curiós que CiU –que encara té dolors per les traïcions
de Zapatero- surti en defensa dels interessos del Sr Sebastian i dels
especialistes en favors de La Moncloa. Potser ho fan perquè molts
d'aquests favors han beneficiat a conegudes empreses financeres i de
serveis catalanes, amb bones relacions amb CiU. Si aquest fos el cas,
caldria recordar a uns i als altres que és un mal negoci posar tots
els ous en un mateix sac. No fos que els torni a passar el que els va
passar amb el GAL. Que varen quedar-se defensant als socialistes fins
al darrer moment, quan varen tenir segons per canviar de parella abans
d'enfonsar-se amb els socialistes.

En tot cas, el notable és que Sebastian no prendrà possessió del seu
acta de regidor a Madrid i que ni Zapatero ni Blanco han reconegut la
més mínima equivocació a l'hora de postular un candidat amb tantes
ombres. La única veu honesta a estat Joaquín Leguina que va dir, al
referir-se a Blanco y Zapatero, que "Cuando uno se pone de alfombra
suele pasar que a uno le pisan y si viene algún perrillo lo mea".

laveudecatalunya@gmail.com