divendres, de juny 23, 2006
La sortida deshonrosa de Maragall
No m'agrada gens la forma com la cambra catalana ha acomiadat al president Maragall en el ple de la passada setmana. La satisfacció per la fi del desgovern no justifica ignorar el que ha fet de mal Maragall a la salut democràtica de Catalunya.
Estat de Dret vol dir que les lleis obliguen a tots i que ningú es troba lliure de complir-les –fora dels supòsits d'objecció de consciència- ; el govern de les lleis significa que els homes, per poderosos que siguin, per molts vots que tinguin, han de respectar les lleis i acatar-les. El que poden fer és impugnar-les davant dels tribunals, amb el Tribunal Constitucional com a última instància per decidir si les lleis s'ajusten o no al principi de legalitat i a les normes, principis i valors de la nostra Constitució.
Jo vaig votar No en el referèndum de l'Estatut. Però –una vegada aquest Estatut sigui promulgat i publicat als butlletins oficials- el nou Estatut serà una llei vigent Això vol dir que tots els demòcrates han d'acatar la Llei, la qual cosa no vol dir que tinguin que renunciar a criticar-la, a proposar la seva reforma o a plantejar les objeccions que considerin oportunes davant del Tribunal Constitucional. Són les regles de l'Estat de Dret.
Deixant de banda els problemes d'interpretació del text –que seran molt més greus que en l'antic Estatut de la II República o que en el I Estatut de la monarquia democràtica- la legalitat és la que és. I que la legalitat sigui dolenta noi ens eximeix de complir-la. Després cadascú intentarà complir-la interpretant les normes d'acord a la seva pròpia visió de les coses. Però sembla evident que les lleis –totes- s'han de respectar.
El que és incomprensible en un Estat de Dret és que des del Govern de la Generalitat s'hagi violat de forma conscient i amb ple coneixement de causa les resolucions de la Junta Electoral i del Tribunal Suprem. No és un problema de dignitat del càrrec o de voluntat de promoure la participació. És un problema de que les lleis s'han de complir i que si no són bones s'han de canviar. La darrera maragallada ha estat un insult a l'Estat de Dret i un menyspreu –molt propi del nen de bona família que és Maragall- a la immensa majoria de catalans que complim les lleis i paguem amb el suor del nostre treball les nostres factures.
