dijous, de setembre 14, 2006
El misteri de la comunicació política
El misteri de la comunicació política
La dificultat de la comunicació política res ideix en que la majoria dels ciutadans prefereixen fer altres coses abans de dedicar el seu temps a llegir, escolar o veure publicitat política. Aquí i als Estats Units. I per dificultar més el procés de comunicació política, la minoria que tenen interès es correspon als ciutadans que tenen un major grau d'identificació política i que per tant tenen una menor predisposició a modificar l es seves orientacions de vot com a conseqüència de l'impacte d'aqu esta comunicació.
Cal tenir en compte que, com passa a la majoria de les democràcies occidentals, els partits polítics han perdut força com instruments de creació de cultura política. D'acord, la majoria de la gent vota al partit més que al candidat. Però aqu est comportament electoral ja no passa per un sentit de pertinença profund a una comunitat política partidista. Abans la gent era de dret es o d'esquerr es i per tant votava d'acord a aquesta identificació; ara la gent vota a partits de dret es o d'esquerr es, nacionalistes o no nacionalist es, però no consideren la política un espai privilegiat de l es seves vides . Voten –o no- però no participen de forma activa organitzacions polítiques. I això fa que els partits tinguin un p es cada vegada més limitat a l'hora de mobilitzar als seus seguidors.
A vegades això provoca reaccions conservador es dins dels partits en el sentit de voler reconquerir l'es pai perdut. El problema és que donar més força a les bases dels partits –que cada vegada representen menys en relació als votants dels partits- pot comportar allunyar-los encara més de la majoria dels seus propis votants. Hem tingut un cas ben notori amb ERC, no només amb ocasió del referèndum de l'Estatut, sinó també amb la seva tendència a passar d'una posició de centre- esquerra a posicions cada vegada més es querranes –el que suposava primar el sentiment dels militants d'ERC sobre un electorat molt més divers i plural-.
Altra dificultat per fer una bona comunicació política és la tendència natural de la prof essió política a distanciar-se –en el llenguatge, en els interessos i en l es pràctiques- de la r esta dels ciutadans. I per superar aquesta dificultat no basta amb tenir bons estudis sociològics o amb disposar de bones empreses de comunicació, publicitat o de relacions públiqu es. Cal fer un esforç sistemàtic per interpretar la realitat que ens envolta. El que no vol dir renunciar a transformar aqu esta realitat. Però difícilment podran canviar la realitat sinó saben interpretar-la. I sovint els polítics construeixen els seus discursos i l es seves estratègies com si allò que és el Parlament de Paper –el que seria l'opinió publicada- es correspongués a la realitat social del país. I d esprés passa el que passa. Un 90% del Parlament i un 90% dels mitjans donen suport a una reforma estatutària i menys del 40% dels ciutadans li donen el seu vot favorable.
La darrera dificultat és que, sobre comunicació política, com passa amb el futbol, tothom creu que té coneixements per opinar. Com si el càrrec polític donés accés de forma automàtica a l es habilitats professionals per fer campany es polítiques. Això explica que a Catalunya, com passa a la resta d'Espanya, les campanyes polítiques estiguin en mans de polítics i no de profes sionals de la comunicació política.
