diumenge, de juny 03, 2007
Un Batxillerat més devaluat que mai (divendres)
A Catalunya com a la resta d'Espanya tenim un dels batxillerats més
breus d'Europa. Ara els socialistes proposen ampliar el batxillerat,
no afegint un curs nou, sinó perquè es prolonga pels alumnes amb
suspensos, al temps que se'ls permet passar de curs malgrat els
suspensos. És una bogeria acadèmica.
Cito textualment el text de l'esborrany que ha preparat el Ministeri:
"quienes promocionen deberán permanecer un año más en el primer curso,
que deberán cursar de nuevo en su totalidad si el número de materias
con evaluación negativa es superior al 45% de las que integran el
curso. En caso contrario deberán matricularse de las materias de
primero con evaluación negativa y completar dicha matrícula con
materias de segundo en los términos que determinen las
administraciones educativas".
Això vol dir que un alumne pot passar de primer a segon amb un 45% de
suspensos i que ara es crea un any addicional per les assignatures
suspeses de primer, amb algunes noves de segon. No seria estrany que
el mateix tornés a passar amb les assignatures suspeses de segon, amb
la qual cosa tindríem en la pràctica dos anys de batxillerat
desdoblats pels alumnes amb pitjors resultats acadèmics.
Unes operacions cosmètiques que pretenen recuperar l'esperit de la
maldita LOGSE, que va enfonsar l'ensenyament secundari obligatori al
baixar els seu nivells d'exigència per incrementar –com sigui- els
nivells d'aprovat. Els socialistes i els seus socis progres no volen
que l'educació secundària doni una formació de qualitat, sinó que
ofereixi el fals regal d'una titulació universal, a la que tots
arribaran sense esforç però que no servirà per res. I després el
resultat és el que és: un alumnat que arriba al batxillerat sense la
formació necessària. I això suposa després tenir que devaluar encara
més el Batxillerat per seguir la lògica de la LOGSE: regalar
titulacions sense valor per fer creure als seus votants que la
política socialista dóna més oportunitats a les classe populars.
Tot això és una falsedat, perquè el que és dóna amb aquestes
polítiques és la oportunitat de tenir titulacions sense valor, a canvi
de destruir la capacitat del sistema educatiu d'actuar com ascensor
social. L'enfonsament del sistema educatiu públic amb aquestes
polítiques que eliminen el valor de l'esforç i el mèrit perjudiquen a
les classes populars, perquè les classes mitjanes i sobre tot les
altes escapen de les escoles públiques i busquen centres on la
qualitat sigui encara un valor afegit.
laveudecatalunya@gmail.com
Estic orgullós de Garcia Albiol (jueves)
El candidat del PP a Badalona va aconseguir amb el seu estil sense
complexes i parlant del que la gent volia, amb les paraules de la
gent, trencar el mur de contenció mental que les esquerres i els
nacionalistes posen al PP a Catalunya. Prop de 1 de cada 4 badalonins
que van votar, varen votar pel PP.
Va trencar la moral als socialistes que han perdut més regidors i més
vots que la resta dels seus companys metropolitans. Badalona és el pou
negre del socialisme barcelonès. Fet que s'explica no només per les
seves divisions internes –tens 5 socialistes i 6 faccions- sinó sobre
tot per la extraordinària feblesa política de l'alcaldessa Maite
Arque, que no va arribar ni a ser un primus inter pares dins del propi
socialisme badaloní.
Garcia Albiol ha superar les campanyes que li han fet els socialistes
arran de la seva resposta a les agressions que va partir a Martorell,
on va defensar-se per si mateix, responent als seus agressors en el
mateix llenguatge. Fou una reacció humana, però que el mateix ha
reconegut no fou correcta, perquè els polítics han de donar exemple de
paciència. En tot cas, per la majoria dels seus votants, la reacció de
Garcia Albiol fou la que ells mateixos haurien fet en el seu lloc.
Altra conseqüència és que Garcia Albiol ha guanyat com a primera força
en diversos barris de Badalona. Que no són barris burgesos. Això
demostra que el PP té molt de futur si treballa amb intel•ligència els
temes que li poden permetre fer forat entre el votant d'esquerres que
pateix més les conseqüències de la tolerància socialista envers la
immigració il•legal.
La meva impressió és que Garcia Albiol marca un camí que ha resultat
molt beneficiós des del punt de vista electoral pel PP. És un camí que
aporta vots i que permet que el PP trenqui les muralles que han
aixecat els seus enemics per impedir que creixi a Catalunya. I com és
lògic això posa en perill el sistema polític vigent.
laveudecatalunya@gmail.com
Indiferència enfront l’abstenció (miercoles)
He deixat passar uns dies per comprovar la total indiferència de la
classe política catalana per la participació. IC demana un estudi,
pagat per la Conselleria d'Interior i Participació que va cridar a
l'abstenció als votants dels altres. CiU surt demanant la reforma de
la llei electoral, que casualment li perjudica, però només en el que
li perjudica. PSC afirma en boca de Montilla que la culpa la tenen els
que no voten i que molts que els que voten estan satisfets. ERC està
en ple procés de superació del trauma de la joventut perduda. Els del
PP han fet alguns comentaris sobre el premi català a la baixa
participació electoral, però en general el sistema no els ha fet el
més mínim cas, donat que per la Catalunya del status quo són un
element anòmal –que no participa en la cultura nacionalista i del 3%
dominant.-.
En realitat com diu un bon amic meu, als polítics del sistema la
participació dels votants els importa molt menys que mantenir un model
de partits que els permet fer i desfer en clau interna i externa sense
complicacions. A Catalunya la societat civil és passiva, només surt al
carrer per temes simbòlics i nacionalistes. A casa nostra els polítics
acostumen a fer i desfer –mireu les zones verdes a Barcelona- i
nosaltres hem après a pagar i a callar. Que no anem a votar és la
conseqüència d'una educació constant que ens fiquen a la ment, per la
qual arribem a creure que el nostre vot val poc i que els polítics
passen de nosaltres. Això fa que molts passin i és aquest fet el que
permet que sobrevisquin uns models de govern i de partit que tenen més
que veure amb les societats del segle XIX i primers del XX que amb els
temps actuals.
Canvieu els models de partits, amb lleis que imposin la democràcia
interna i les eleccions primàries per les llistes; poseu que la
participació estigui condicionada a la inscripció voluntària en el
cens –no com passa a Espanya que és automàtica- i feu e vot
obligatori. El món polític que coneguem canviaria de forma
irreversible.
laveudecatalunya@gmail.com
