diumenge, de març 25, 2007
L’apostasia d’Eurabia (viernes)
L'apostasia d'Eurabia
Europa s'encamina cap a la negació de la seva realitat jueu-cristiana i renúncia al més valuós de la seva tradició espiritual: la convicció que hi ha una veritat i uns valors universals, sobre els quals es fonamenta la dignitat sagrada de tota persona humana. La vella Europa es nega a si mateixa, per proclamar-se com una terra sense arrels espirituals, com un desert on les persones es troben soles, sense cap altra referent que els seus propis desigs.
Benet XVI ha dit que Europa ha agafat el camí del suïcidi històric, un camí que li porta a sortir de la història i a deixar un espai buit que serà omplert per les forces de l'islamisme i del laicisme radical. Curiosa combinació. Islamistes i progres coincideixen en odiar la tradició jueu-cristiana. Però aquesta aliança impia durarà ben poc. Perquè els islamistes, una vegada les esglésies i sinagogues s'hagin convertit en arqueologia turística o en recintes de serveis socials, demostraran la seva veritable cara: que és la imposició per la força, de les seves conviccions i del seu fanatisme, de la llei islàmica al uns europeus que han perdut el sentit de les coses que no es poden explicar només amb la raó instrumental.
Amb una demografia en decadència –on Catalunya té l'honor de trobar-se en la primera divisió del suïcidi de la natalitat- la població occidental no només s'anirà envellint, sinó que es reduirà en les properes dues generacions. Necessitem l'aportació dels immigrants. Però no de qualsevol origen. Necessitem immigrants que tinguin arrels occidentals. No immigrants que vulguin fer d'Europa una nova Eurabia. No és un problema només de garantir el progrés material, que ho és; està en joc la nostra supervivència com a cultura i com a temple terrestre de la dignitat humana. D'una dignitat humana que no té com a finalitat ser lliure, sinó que proclama que la llibertat és i existeix perquè els homes puguin gaudir una bona vida, d'acord a la seva vocació natural d'aspirar a construir una societat justa, sobre valors justos i no només sobre la satisfacció del desig de tenir o de consumir.
Què significa llibertat religiosa ? (jueves)
Què significa llibertat religiosa ?
El doctor José Ignacio Rubio va impartir a la Universitat Abat Oliba un seminari sobre la protecció constitucional de la llibertat religiosa als Estats Units. El docte professor ens va explicar que la llibertat religiosa –que és la primera de les llibertats protegides a la famosa primera esmena de la Constitució dels Estats Units, inserida dins del Bill of Rights- no té com a finalitat –com pensen els laïcismes europeus- impedir que hi hagi una religió oficial –històricament només es prohibia que una llei del Congrés establís una religió federal- , sinó garantir el lliure exercici de qualsevol religió. El lliure exercici de qualsevol religió –que no és una simple manifestació de la llibertat ideològica o política, donat que la religió afecta a l'home en totes les seves realitats, a diferència del que passa amb les idees polítiques, socials o culturals- és la finalitat que persegueix la prohibició d'una religió oficial o establerta.
Els progres occidentals –inclosos molts catòlics només de nom- creuen que la llibertat religiosa comença i acaba en la prohibició que hagi una religió establerta o oficial. El doctor Ignacio Rubio –un professor tant elegant en les seves paraules i clar en la intel·ligència del seu pensament, com humil en la seva persona- ens va explicar, a partir de les sentències del Tribunal Suprem Federal dels Estats Units, quina és la interpretació real del dret a la llibertat religiosa en la major i més antiga democràcia del món. Reconeix que la jurisprudència –al llarg del mandat del jutge Rehnquist- ha estat conflictiva i ambigua i que hi ha una tensió inherent entre la lectura secular o religiosa de la mateixa llibertat.
El doctor Rubio ens explicava les tensions jurídiques i polítiques que provoquen els intents dels laïcismes nord-americans de eliminar les creus als parcs públics, de prohibir escenes del Nadal als edificis públics, de treure les festes religioses del calendari escolar, d'eradicar les oracions religioses al Congrés dels Estats Units o d'esborrar el lema sagrat del dòlar "In God we trust". Ho fa ver amb un coneixement profund no només de les realitats jurídiques i polítiques del debat nord-americà sinó també dels fonaments antropològics del problema.
Una vegada més, la Universitat Abat Oliba, modesta en els seus recursos però rica en fe i voluntat de servei a l'església, ha trencat les muralles del pensament políticament correcte que ofeguen les llibertats reals en nom de les llibertats abstractes i fantasmals d'una Catalunya inventada en els laboratoris del nacionalisme i el multiculturalisme.
