dijous, de juny 08, 2006
Campanyes i prevaricacions.
Campanyes i prevaricacions.
El líder natural d'ERC, Joan Puigcercós, ha acusat a Pasqual Maragall de prevaricar amb les campanyes institucionals sobre l'Estatut. Li acusa de violar –amb coneixement i mala voluntat- les lleis que regulen els referèndums, com si l'Estat de Dret hagués deixat d'existir a Catalunya.
La Junta Electoral Central i el Tribunal Suprem varen decidir que en un referèndum els poders públic només poden fer campanyes informatives que informin del dia de la votació així com de les condicions i formes per votar. Malgrat això, el Bipartit Plus –Tripartit menys ERC més CiU- ha mantingut una sistemàtica estratègia de frau de llei, violant amb els seus actes aquestes resolucions.
El darrer cap de setmana varen repartir a la premsa –per segona vegada- una guia de lectura del projecte de nou Estatut. Segons les normes vigents, això s'havia d'haver fet abans de la convocatòria del referèndum. Però el més greu és la campanya institucional.
Aquesta campanya –dissenyada per Bassat Ogilvy- estava pensada per orientar a la gent a votar i a votar en sentit favorable. Ho feia amb recursos d'imatge, amb el que deien i com el deien els famosos que participaven. Era una campanya compromesa amb la reforma que proposa el Bipartit Plus.
Si mirem les rectificacions que suposadament han fet per complir les resolucions de la Junta Electoral Central i del Tribunal Suprem, ens trobarem amb que només han tret la paraula "vota". Ara diuen que el 18 es vota. La trampa està en que la resta de la composició dels anuncis i intervencions dels famosos és exactament la mateixa que abans. En el fons, qualsevol persona que vegi aquests anuncis o escolti als famosos seleccionats –tots ells persones mimades pel règim nacionalista català- no tindrà dubtes que li recomanen votar i votar Si.
La meva impressió és que els mecanismes legals vigents –Junta Electoral Central i Tribunal Suprem- no aconsegueixen enfrontar-se amb la suficient agilitat els actes il·legals del Bipartit Plus. Actuen amb la convicció que no ha jutge ni fiscal a Catalunya o a la resta d'Espanya que tingui la valentia de fer amb aquests senyors el que diuen les lleis que s'ha de fer quan una administració o un govern actuen de forma injusta il·legal i amb ple coneixement de causa. Pensen que les lleis espanyoles no s'apliquen a Catalunya i que per tant tenen impunitat sobirana per carregar-se les regles del joc democràtic. És possible que tinguin raó, però si no la tenen, es portaran una desagradable sorpresa –sigui quin sigui el resultat del referèndum -.
