dissabte, d’octubre 21, 2006
Un debat descafeïnat
Un debat descafeïnat
Un debat a cinc al voltant d'una taula sembla més una tertúlia que no el que hauria de ser un debat electoral. Els socialistes varen imposar un format que només pretenia amagar les dificultats expressives del Sr. Montilla i espantar a l'audiència, a fi i efecte que el debat tingués la menor incidència possible en la campanya. Els convergents –que tenien por d'un 5 contra 1- varen acceptar la reconversió del debat en tertúlia.
La primera constatació és que, després del debat, cap persona que ho hagi vist té cap dubte sobre les possibilitats comunicatives del candidat Montilla.
Per la seva banda Mas va intentar –crec jo que en un esforç quasi impossible en un debat a 5- convertir l'ocasió en un debat a 2 amb Montilla. En comparació amb el candidat socialista, va demostrar que té més recursos expressius i molta més agilitat mental. La seva principal habilitat –o la dels seus assessors- és fer semblar improvisació natural al que segurament estava pautat al mil·límetre, mentre que Montilla semblava ser incapaç de sortir-se del guió. Mas va aconseguir que Montilla sembles un objecte volador no identificat en l'univers del debat electoral.
Pel que fa als altres tres candidats –Carod, Piqué i Saura- cadascú va fer el seu paper amb l'ull fix en quin és el perfil, interessos i motivacions dels seus propis electors. Piqué –malgrat les limitacions de temps, que li varen dificultar treure tot el suc polític als temes més rellevants de l'agenda política conservadora, immigració il·legal i seguretat ciutadana- va demostrar que té un domini privilegiat dels recursos de la comunicació audiovisual. El seu minut final fou d'una expressivitat emocional que traspassava la pantalla.
Carod va intentar repetir –sense utilitzar la paraula- la equidistància entre PSC i CiU. Dubto molt que això li funcioni per segon cop. Saura –com sempre fan els de IC a les municipals- es va convertir en el fidel "mamporrero" dels socialistes, repartint les bufetades més àcides.
És comprensible que els socialistes s'esforcessin en fer un format que espantés al públic. Vistes estimacions d'audiència, ho varen aconseguir: 450.000 espectadors de mitjana segons fons de la Corporació –amb puntes de 750000-. Sospito que al minuts finals estaven més prop dels 300.000 que dels 400.000. Fóra de Montilla, tots els candidats varen fer el seu joc –sense guanyar ni perdre res del que tenien abans del debat- .
