dissabte, de març 10, 2007
Les porqueries de TV· (martes)
Les porqueries de TV·
Alguna cosa està podrida a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Primer va ser la postura antidemocràtica del seu actual director, el Sr. Joan Majó, de negar-se a donar compte al Parlament de les quantitats que paga aquesta entitat –amb diners dels catalans- pels contractes de la Fórmula 1. Va provocar una intervenció justa del President del Parlament i sembla, segons les meves informacions, que al final haurà de cedir i reconèixer els drets del Parlament de Catalunya. Després ha estat la recuperació de l'esperit del 3%, amb insinuacions de corrupcions que van ser seguides per una negativa a aclarir aquestes conductes –que va reconvertir en irregularitats- o a explicar quines eren les actuacions judicials que havia portat a terme per denunciar aquests presumptes delictes.
Alguna cosa falla a la Corporació quan el seu màxim directiu es nega a aclarir al Parlament si havia anat o no als tribunals a denunciar el cas de corrupció que ell mateix ha explicat a la comissió de control de la CCRTV. El Sr. Majó –seguint la pauta irresponsable de Pasqual Maragall- parla de corrupció i a continuació mira en altra direcció.
Hi ha dues possibilitats. La primera que el Sr. Majó al no anar als tribunals s'hagi convertir en encobridor de corrupció. La segona, que no hi hagués cap corrupció i que el Sr. Majó estigués llançant acusacions falses per encobrir el que no era sinó una purga de directius afins a CiU. En aquest segons cas estaríem davant d'unes imputacions injurioses que respondrien a la tècnica del Tripartit de convertir el debat polític en una inquisició contra qualsevol persona que no combregui amb la seva dictadura ideològica.
Eleccions anticipades
Eleccions anticipades
El Govern de Zapatero amb el suport legal d'un Parlament sortit d'unes circumstàncies dramàtiques s'ha abocat a una política de negociació política i de cessions enfront dels terroristes d'ETA. Ho fa amb el suport dels comunistes i dels grups nacionalistes, que aprofiten la feblesa i la manca de projecte nacional de Zapatero per erosionar els fonaments de la nostra Constitució.
Enfront d'aquesta política la societat espanyola ha començat a reaccionar. Ciutadans de diferents tradicions ideològiques i de tots els estrats socials han expressat en diferents manifestacions el seu rebuig al trencament dels principis constitucionals. La manifestació del dissabte a Madrid i les manifestacions del divendres expressen la voluntat d'una majoria del poble espanyol de no rendir-se i de defensar amb les seves conviccions, de forma pacífica i democràtica, que Espanya ha de seguir sent una nació i que cal derrotar als terroristes amb totes les armes de l'Estat de Dret.
Zapatero ha anunciat que no pensa modificar la seva opció fonamental i que persisteix en les seves aliances amb els nacionalistes i amb els comunistes. Té la legalitat parlamentària al seu favor. Però el divorci entre societat i Parlament és cada vegada més creixent. La sortida possible i necessària és avançar les eleccions. Amb tota seguretat Zapatero no ho farà –tot i que fins el 4 de març podria convocar eleccions generals i fer-les coincidir amb les eleccions locals i autonòmiques- . En aquestes circumstàncies, les eleccions municipals i autonòmiques esdevindran unes eleccions primàries, que donaran als espanyols la oportunitat de castigar al Partit Socialista per la seva política de silenci, submissió i complicitat amb les equivocades estratègies de Zapatero.
