dilluns, d’agost 07, 2006
Les heroïcitats del Conseller Saura
Fou tot un espectacle veure al Conseller Joan Saura aprofitar el caos del Prat per fer-se les oportunes imatges televisives com víctima de l'ocupació il·legal de les pistes. El petit detall que ens comenta El Busot és que el Molt Honorable Conseller no patia els efectes de la vaga de la mateixa manera que els ciutadans normals. Ens diu aquest Blog proper –segons diuen a ERC que el Conseller Saura i la seva dona estaven a la sala d'autoritats.
Potser els del Busot confonen la sala d'autoritats amb una de les sales VIP de l'aeroport. Però fos una cosa o l'altra, el que ha descobert el Busot és que el Conseller Saura va fer teatre enlloc de fer el que li tocava, que era tornar al despatx per veure que es podia fer per aconseguir una resposta de l'Estat i d'Aena. O no és Conseller de Relacions Institucionals? O és que les relacions amb AENA i amb l'ESTAT no són Relacions Institucionals?-
El Busot ens dóna una segona informació. El Conseller Saura "es disposava a viatjar a les Canàries per gaudir de dotze dies de vacances en un luxós complex hoteler de l'illa de Lanzarote." Deixem de banda l'adjectiu sobre l'hotel; es diu que son dotze dies de vacances. Posem que varen aconseguir sortir el 29 o 30. Calculem que els dotze dies començaven el 28: com pot fer el Conseller Saura declaracions sobre els conflictes de competències amb l'Estat en relació al desplegament del nou Estatut?. Potser aquestes declaracions han estat fetes des de les Canàries al costat de les platges. Però no sé per què crec que les declaracions estaven preparades i congelades per donar la sensació que el Conseller Saura estava treballant per Catalunya, quan el que està fent és fent vacances.
Josep Piqué en la Diputació Permanent del Parlament, va comentar que el Conseller Saura només "esperar allà a veure si el podien colar en el primer avió que sortís" perquè "tenia molta pressa en marxar." És evident que tenia ganes de marxar, com qualsevol altra persona. Però potser és va oblidar que no era una persona normal. O potser no ho va oblidar. Perquè va organitzar una farsa per construir la seva imatge de persona compromesa amb el poble. Com és natural el seu compromís no arribava fins al punt de sacrificar les seves vacances per acudir a la Diputació Permanent del Parlament.
Premi als disbauxats
Les novetats que provenen d'Iberia i del exhaust Bipartit demostren que a aquest país de broma en ens hem convertit, la violència il·legal surt a compte. Uns empleats bloquegen de forma il·legal un aeroport. Les forces de seguretat –sota les ordres dels progressistes de saló- no intervenen no fes que algú prengués mal. I al final Iberia –imaginem que amb el silenci i la complicitat dels nostres governants- els fa un pla a mida amb prejubilacions i baixes voluntàries –ben compensades econòmicament- i plenes garanties de que no hi haurà represàlies.
No hi haurà represàlies per unes actuacions que a més d'il·legals no tenien cap sentit. Iberia té 1800 treballadors de terra al Prat. Els 1200 de facturació no tenien molt que veure amb el conflicte. Però és que els 600 porta maletes tampoc perdien els seus llocs de treball ni les seves condicions laborals, perquè el Conveni del sector obliga a la subrogació, conservant tots els drets adquirits
I per arrodonir el negoci ens assabentem que el Bipartit no té cap intenció de demanar judicialment el càstig dels violents que varen ocupar les pistes de l'Aeroport. Disposen d'un informe on s'estableixen les bases legals per demanar responsabilitats penals als treballadors afectats. Però no volen fer res de tot això. Confien en que el pas del temps rebaixi el malestar de la ciutadania. La intenció és limitar-se a reclamacions patrimonials i a exigir el traspàs de l'Aeroport.
Està bé donar suport als ciutadans afectats. Però això no pot excloure fer pagar als violents el que varen fer.
Però com poden fer això els mateixos que quan hi ha violència okupa o antisistema sempre miren en altra direcció?. Una vegada més els progressistes prefereixen pactar amb els violents i premiar els seus actes il·legals, que acostumen –com és el cas- a sortir molt barats.
