dimecres, de juliol 12, 2006
Què fem a Afganistan?
Què fem a Afganistan?
Un mort i quatre ferits indiquen que les tropes espanyoles a Afganistan no estan de visita turística i que fan alguna cosa més que tasques humanitàries. Malgrat les ambigüitats del Govern socialista, l'exercit espanyol participa al costat dels seus aliats occidentals en una campanya cívica i militar contra el terrorisme islàmic de Al-Qaeda, reforçant l'autoritat del govern democràtic afganès enfront de les guerrilles talibans i dels nombrosos senyors de la guerra, que intenten preservar els seus negocis de drogues i armes.
Si preguntéssim als espanyols que fan els nostres soldats a Afganistan, tinc la sensació que la majoria reconeixeria que no ho sap. No saben què fan ni saben que estem a Afganistan en compliment d'un mandat de les Nacions Unides. Tampoc saben que estem combatent amb les armes al terrorisme islàmic que va posar les bombes del 11-M a Madrid. No estem dialogant ni confiant en el diàleg de les civilitzacions. Estem lluitant per donar als afganesos la oportunitat de ser un país democràtic i lliure.
El Govern socialista amaga tot això perquè li trencaria el discurs neutralista i les imatges de la retirada de les tropes de l'Iraq. Cada vegada serà més difícil amagar els fets sota l'excusa de l'autorització que va donar el Congrés dels Diputats el 6 de juliol del 2004; una autorització que només reconeixia els objectius de recolzar la reconstrucció i a les autoritats democràtiques afganeses.
La trampa –que amaga el govern espanyol- és que la OTAN ha fusionat la seva missió en la lluita antiterrorista dels nord-americans –l'anomenada Enduring Freedom- i això comporta que les tropes espanyoles han d'assumir tasques militars de protecció de fronteres i de control de la seguretat.
El govern socialista no vol que els espanyols sàpiguen que Espanya com tots els aliats de la OTAN estan lluitant al costat dels Estats Units contra el terrorisme islamista. Una lluita dura, bruta i llarga perquè, tot i que derrotats, els talibans encara resisteixen. I en aquesta lluita a mort els soldats espanyols no es poden distingir dels altres països de la OTAN. Una lluita per donar seguretat a la població civil, la qual cosa suposa patrullar i, arribat el cas, combatre en una guerra justa amb el suport de Nacions Unides. En una guerra que ni serà fàcil ni victoriosa a curt termini però que hem de guanyar per donar una esperança democràtica als afganesos.
La única cosa que ens manca és un Govern que parli clar als espanyols i que els digui la veritat, tota la veritat i només la veritat. En relació a Afganistan i a les negociacions amb ETA. No crec que sigui demanar massa. O potser si.
mailto:laveudecatalunya@gmail.com
El divorci de ZP i els catòlics
El divorci de ZP i els catòlics
La visita del papa Benet XVI a València ha posat de manifest el divorci radical que existeix entre els catòlics i el govern socialista. No és només una diferència sobre polítiques concretes, com podria ser el cas del matrimoni homosexual (un experiment que molts pocs països del món pensen seguir) o el dret dels pares a escollir l'educació dels seus fills. Va molt més enllà.
Rodríguez Z creu que la seva missió històrica és convertir Espanya en un Estat laic com és França, en contradicció amb el que proclama la nostra Constitució: un Estat aconfessional i un reconeixement de l'església catòlica com a religió majoritària. Que és el que proclama la Constitució al seu article 16 quan diu: "Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia católica y las demás confesiones".
Zp com la majoria dels progres espanyols –inclosos els catalans- creuen que la democràcia exigeix esborrar la religió de l'espai públic. I el govern socialista aplica aquesta filosofia amb especial fervor, combinant les frases amables de cara a la galeria amb una política d'enfrontament total. Una política recolzada per l'aparell televisiu progressista –TVE, la Cuatro, la Sexta i Telecinco- que reprodueix disciplinadament les consignes de La Moncloa.
L'aparell propagandístic socialista intenta embrutat com pot la figura de Benet XVI: que si ha presidit la Inquisició, que si va militar a les joventuts nazis, que si els escàndols de pederàstia, que si l'odi als homosexuals... Tot això combinat amb la befa contínua de les creences catòliques sobre l'avortament, l'educació, la família, l'educació o la sexualitat.
En aquest context de contínues agressions, que ZP no vagi a la missa central de la Diada de les Famílies és un fet menor i anecdòtic.
El problema de Rodríguez Z amb els catòlics és que poden ser una minoria –si comptem als practicants- però som una minoria molt nombrosa. Els estudis indiquen que els catòlics practicants estaríem entre el 30% i el 20% de la població. No és casualitat que , malgrat la caiguda de la pràctica religiosa, no hi hagi a Espanya cap convocatòria social que aplegui tanta gent setmana rera setmana com les celebracions eucarístiques catòliques.
En tot cas, molts més que les 1275 parelles homosexuals que s'han casat a Espanya fins el 31 de maig de 2006 (només un 0,6% dels 209.125 dels matrimonis celebrats durant 2005).
mailto:laveudecatalunya@gmail.com
