dimecres, d’agost 23, 2006
L'amenaça d'Iran
L'amenaça d'Iran
El 22 d'agost era la data límit perquè Iran donés resposta a les ofertes que li han fet les potències permanents al Consell de Seguretat i Alemanya per aturar el seu programa nuclear. La resposta iraniana ha estat refusar qualsevol acord que impliqui renunciar als seus programes d'enriquiment d'urani i amenaçar a les Nacions Unides en el cas que apliquin sancions pels seus incompliments del Tractat de no proliferació.
Les propostes foren publicades el 13 de juliol. Inclouen fortes inversions occidentals en reactors nuclears –amb un control estricte del material radioactiu, per evitar el seu enriquiment per usos militars -, la suspensió de les restriccions occidentals per compres de avions civils i equipaments de telecomunicacions, i l'entrada d'Iran a l'Organització Mundial del Comerç- . Les potències permanents del Consell de Seguretat i Alemanya varen plantejar –com advertència a Iran- una llista de sancions que s'aplicarien si Iran adoptava la via de l'enfrontament.
Els iranians han rebutjat l'acord per dues raons: la primera, perquè creuen que les potències del Consell de Seguretat seran incapaces de posar-se d'acord a l'hora d'aplicar sancions; i la segona, perquè creuen que es troben davant d'una oportunitat històrica per convertir-se en la potència hegemònica a Orient Mig.
La resolució del Consell de Seguretat 1696 determina que el 31 d'agost Iran ha d'aturar l'enriquiment d'urani. La resposta iraniana indica que no ho farà. Teheran ha prohibit l'accés d'inspectors de les Nacions Unides a les instal·lacions nuclears de Natanz i ha anunciat que podria abandonar el Tractat de no proliferació si s'apliquen sancions.
Els europeus amb el suport de Xina i de Rússia creuen que encara hi ha marge per dialogar i que les sancions econòmiques són prematures. I lògicament s'oposen a aplicar mesures militars. Això dóna als iranians temps i marge de maniobra per seguir amb els seus plans nuclears. Molt probablement Iran aconseguirà a curt termini violar les resolucions del Consell de Seguretat i seguir amb els seus projectes nuclears.
Els iranians pensen que poden actuar amb seguretat en aquesta confrontació perquè els Estats Units no estan en disposició d'actuar militarment per aturar els seus programes nuclears. Una actuació militar contra Iran podria tenir efectes sobre les tropes americanes a l'Iraq, que podrien tenir que enfrontar-se a l'atac de l'exercit iranià i un aixecament generals dels xiïtes iraquians.
Per la seva banda, Israel no disposa dels medis militars per poder actuar amb eficàcia sobre les instal·lacions nuclears iranianes que, a diferència de les que tenia Iraq als anys 70, estan disperses i no poden ser destruïdes amb un atac de precisió.
Però aquestes suposicions iranianes tenen algunes febleses. Els Estats Units i Israel no permetran que Iran tingui armes nuclears. Si tenen la certesa que està a punt d'aconseguir aquesta capacitat, no permetran que Iran es converteixi en una Corea del Nord a l'Orient Mig. Les armes nuclears de Corea del Nord no amenacen reserves petrolíferes ni representen un risc mortal per la seguretat d'Israel. Aquesta és la raó per la qual si Iran insisteix en el seu projecte d'obtenir armes nuclears la confrontació amb els Estats Units serà inevitable.
