dissabte, d’abril 14, 2007
El documental de TeleMadrid
El documental de TeleMadrid
Tota exageració parteix d'un punt de realitat. El documental de TM confon la part –les polítiques educatives i culturals públiques i les praxis lingüístiques a les administracions públiques i al món polític amb tota Catalunya. I certament, això és una exageració. Com ho és parlar de persecució en el cas dels que tenim com a llengua l'espanyol i a més ho fem servir quan volem i on volem.
Certament, hi ha l'assumpte de les sancions pels operadors empresarials que volen posar la seva rotulació en espanyol i no en català. Cal afegir que aquestes sancions són molt selectives. A Barcelona hi ha molts comerços amb cartells en àrab o en xinès, sense traduccions al català, i no es posen multes.
Reconec que per part dels nacionalistes catalans hi ha un profund desig de negar a l'espanyol la condició que li deriva de la seva presència social al país. Presència que anirà creixent, amb la nova entrada d'immigrants procedents d'Amèrica (el que explica les preferències nacionalistes pels immigrants africans i orientals, que no parlen espanyol). El menyspreu oficial és evident al món polític, on l'espanyol només es fa servir per demanar el vot i fer campanyes publicitàries. O al món administratiu, on la llengua de Cervantes només es admesa per demanar que paguem multes o impostos.
Però això no és Catalunya. Catalunya som tots. Inclosos els que creiem que les polítiques nacionalistes són absurdes i il·legítimes. El reportatge de TM és una exageració selectiva –molt en la línia dels reportatges, debats i altres programacions informatives que fa TV3- i crec que la millor manera de respondre als errors nacionalistes és no caure en els mateixos errors. Cal guanyar la batalla de la llibertat apel·lant a la consciència dels catalans i als tribunals de justícia. El que no vol dir que no s'hagin de fer debats sobre aquests assumptes. Només que s'han de fer recordant que Catalunya és molt més que les seves administracions i els seus polítics. Catalunya és una gran societat de persones que tenen molt més sentit comú que els seus polítics.
