dilluns, de febrer 12, 2007
La fatxenderia de Joan Majó
La fatxenderia de Joan Majó
El director General de le Corporació catalana de Ràdio i Televisió ha afirmat en seu parlamentària, amb el suport de tots els partits del Tripartit, que el Parlament –repr esentant dels ciutadans de Catalunya- no té dret a conèixer quan es gasta –amb diners públics- la Corporació perquè llavors els contractist es –en aquest cas els propietaris dels drets d'imatge dels campionats de Formula 1- no farien més contract es.
La teoria del sr. Joan Majó és la següent: els contractistes de TV3 tenen el mateix dret que el Govern –votat pels ciutadans- per declarar una matèria r eservada. Una cosa són els secrets comercials i altra els secrets d'Estat. I és evident que els secrets comercials no poden limitar la capacitat de control del Govern i de l es seves empreses i institucions per part del Parlament. Més encara, qualsevol contracte que limités els drets del Parlament, seria nul de ple dret per violar els drets fonamentals dels diputats i dels ciutadans als quals els diputats repr esenten. Més encara, ens podríem trobar amb la sorpresa que els secrets comercials són més inacces sibles al control parlamentari que els secrets oficials, doncs en aquest darrer cas hi ha una comissió parlamentària r eservada especial que té coneixement d'aquests assumptes.
La resistència de Joan Majó a explicar als catalans en què es gasta els nostres diners és un acte il·legal i il·legítim, que menysprea la intel·ligència dels catalans. Els partits del Tripartit s'han sumat en bloc a donar-li suport, en una mostra del que entenen per defensar l es llibertats polítiques de Catalunya: defensar-les enfront dels altr es, però no en relació als abusos que es poden cometre Catalunya endins.
Sortosament, a Catalunya –com a la resta d'Espanya- i malgrat el nou Estatut, encara hi ha jutg es valents, disposats a posar en el seu lloc les fatxenderies de Joan Majó.
