diumenge, d’octubre 15, 2006
El castell de Montjuïc
El castell de Montjuïc
Xavier Trias ha demanat que l'Estat retorni el castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. Sorprèn que parli de retorn quan el castell de Montjuïc mai ha estat un castell propietat ni de les autoritats municipals de Barcelona ni de cap institució catalana. Històricament ha estat una fortalesa militar de l'exercit espanyol. Ignorar això és ignora la història del castell. A més a més, cal recordar que el castell està gestionat, des de fa molts anys, per un Patronat, del que forma part d'Ajuntament de Barcelona, que l'ha preservat amb raonable eficàcia, fent d'aquesta fortalesa una de les poques que es conserven en bon estat al Principat.
En realitat el que els nacionalistes volen no és tant la propietat del castell –que sempre ha estat vinculat a l'Estat- sinó eliminar el museu militar que l'exercit espanyol té dins del castell. No perquè sigui un museu militar, doncs tots els països del món tenen museus militars, sinó perquè és un museu militar espanyol. I això molesta als que voldrien eliminar qualsevol indici físic de presència simbòlica de l'Estat espanyol a Catalunya.
En bona mesura ha estat la situació jurídica del castell de Montjuïc el que ha evitat que caigui en mans dels mestres municipals del nou urbanisme de disseny. Si hagués estat per l'Ajuntament, fa anys que haurien destrossat el castell per fer una de les seves típiques operacions especulatives de destrucció del patrimoni al servei d'un model de ciutat gens respectuós pel passat.
La cessió del castell –que no el retorn, perquè mai ha estat un castell propietat de les autoritats catalanes- no hauria de comportar la destrucció del museu militar, que forma part del patrimoni cultural de la nostra ciutat. Com tampoc es pot qüestionar les mínimes condicions que ha posat el Govern espanyol, que semblen de sentit comú: que la bandera espanyola estigui present al castell i mantenir una presència simbòlica de les forces armades.
Resulta sorprenent que Trias trobi indigne l'obligació legal que en el castell estigui la bandera espanyola o la presència de forces de l'exercit espanyol, encara que siguin simbòliques. Per molts catalans, inclosos molts votants de CiU, ni l'exercit ni la bandera d'Espanya són quelcom aliè a la nostra pròpia condició de catalans, que és la forma natural que tenim de ser espanyols.
El que vol Trias amb aquesta apel·lació nacionalista és demostrar que pot ser tant radical com els seus estimats amics d'ERC, oblidant que ERC té una aposta estratègica pel Tripartit municipal.
Quan més insisteixi en posicionar-se com a nacionalista radical –cosa que no ho ha estat mai a la seva trajectòria política- més camp obert deixa al Partit Popular i a Alberto Fernández.
