diumenge, de gener 28, 2007
Carmel oblidat (martes)
Carmel oblidat
Aquests dies fan dos anys de la tragèdia provocada al Carmel pel nyap de les obres de l'ampliació de la línia blava del metro de Barcelona. Si el desastre hagués passat amb un govern de CiU segurament hauríem tingut tot un seguit de recordatoris i actes de reivindicació de la memòria històrica. Com els responsables són els partits de l'esquerra catalana, el silenci més clamorós domina l'ambient, com si el Carmel no hagués existit mai.
El pacte parlamentari de les vergonyes –Carmel i 3% a canvi del nou Estatut- ha permès que dos anys després de l'enfonsament encara no sapiguem si el desastre fou provocat per una dolenta execució en les obres o pel disseny del túnel. Tampoc coneixem ni qui va ser el culpable i ni quin serà el cost final de l'enfonsament.
Els mateixos que varen tapar el forat amb ciment –per evitar les investigacions judicials- volen tapar de la memòria ciutadana l'accident, no fos que trenqués la pau catalana que ho tapa tot i que neteja totes les responsabilitats en nom del nacionalisme omnipresent que ho domina.
La factura del Carmel s'aproxima als 100 milions d'euros –entre indemnitzacions, dietes, habitatges. No deixa de ser curiós que l'administració en lloc de esbrinar responsabilitats hagi arribat a un pacte de complicitat amb les asseguradores i les constructores, per compartir els costos. Asseguradores i empreses constructores abonaran a l'administració autonòmica 51 milions d'euros pels efectes del sinistre, però seguirem sense conèixer que va passar.
Fa un mes que els dos darrers afectats que encara vivien fora de les seves cases han pogut tornar-hi. Sembla que la normalitat torna al Carmel i que la major part dels treballs de reconstrucció han terminat, tot i que bona part de la xarxa comercial del barri no ha tornat a obrir. I, en tot cas, queda en l'ambient –malgrat els silencis i complicitats del Tripartit ampliat a CiU- la desconfiança de la gent normal del país envers les seves institucions a l'hora de foradar el subsòl de la ciutat. Desconfiança motivada per la impunitat dels responsables del desastre –que encara no sabem quins són- i per la reiteració d'incidents, a menor escala, com són les esquerdes aparegudes al Prat del Llobregat i a Sants causades per les obres de l'AVE.
