dimarts, de gener 16, 2007
El català, obligació només pels febles
El català, obligació només pels febles
El Tripartit posa multes sense complexos als professionals i petites empreses que volen utilitzar només la llengua espanyola –el només sols s'admet en el cas de la llengua catalana- però baixa el cap amb les grans empreses i, en particular, amb les empreses aèries. Com no es tracta de tenir problemes amb les empreses internacionals aeronàutiques –no fos que s'anessin cap a Madrid- el Tripartit ha decidit que la mida si que importa. Només si tens dimensió internacional podràs ser lliure per usar o no la llengua catalana. Si tens diners i capacitat d'influència política, el Tripartit renúncia a sancionar i prefereix negociar –amb diners- el compliment de les aberrants normes lingüístiques.
No deixa de ser tot un exercici de doble moral que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, hagi bloquejat els expedients sancionadors que ha obert l'Agència Catalana de Consum a diverses línies aèries estrangeres per no utilitzar el català en els seus documents ni tampoc en els bitllets. El conseller Nadal diu que "les lleis són per complir-les" però en el cas dels poderosos "la llengua catalana ha de convèncer".
Jo he dit vàries vegades que la legislació lingüística catalana és absurda i contrària a la Constitució. Jo mai la compliria i estaria disposat a enfrontar-me al Govern als Tribunals si fos el cas. Però el que no té cap sentit és que a sobre de retallar les meves llibertats, el Govern Tripartit decideixi que si tens diners pots tenir una mena de paradís lingüístic. Això pot ser no sigui prevaricació, però és una indecència política que agreuja la immoralitat de les polítiques lingüístiques nacionalistes.
Mesquites per decret
Mesquites per decret
Els qui han entrat a Espanya de forma il·legal en la seva majoria i sense cap voluntat d'assimilar-se a la nostra cultura occidental, que consideren poc menys que als jueus –i ja sabem el que pensen dels jueus- ara exigeixen que les administracions, amb els diners de tots –inclosos de la majoria que mai els hem convidat al nostre país- a que els proporcionem els mitjans –particularment els espais urbanitzables- per construir els seus centres de culte. Són els mateixos que a les seves societats d'origen mantenen discriminats a jueus i cristians, i que consideren que les dones per no tenir drets no tenen ni dret a anar a les mesquites –on no poden entrar- .
Aquests senyors compten amb el suport dels socialistes, com ho demostra el ministre Moratinos quan demana una conferència internacional per parlar de la discriminació dels musulmans i no dels deures d'assimilació dels musulmans a les societats occidentals o del control de la seva entrada il·legal.
A Badalona els socialistes varen intentar forçar per decret la construcció d'una mesquita al barri de Llefia. Quan el PP ho va denunciar varen dir que era mentida, tot i que el PP tenia els esborranys del projecte. Els socialistes badalonins es varen tirar enrera. Però varen torna a la càrrega, intentant col·locar la mesquita a Montigalà, a una parcel·la pública, que era requalificada per instal·lacions religioses. Ho varen fer amb totes les trampes possibles, intentant que els ciutadans no poguessin accedir a l'exposició pública del projecte i presentar les seves al·legacions. Tanta trampa ha provocat la reacció ciutadana i més de 20.000 badalonins han dit prou a les mentides socialistes.
La ministre de Cultura, la Sra. Calvo, afirma que aquestes 20.000 signatures són conseqüència d'una estratègia per enfrontar ciutadans amb ciutadans. Això és fals. Són les trampes socialistes les que han provocat aquesta reacció. Si els musulmans volen integrar-se a la nostra societat han de fer un esforç per adaptar-se a nosaltres i no exigir que ens adaptem nosaltres a ells, perquè nosaltres estem a casa nostra i ells han vingut sense ser convidats. La gent s'oposa a les mesquites perquè rebutja el tracte preferent que els socialistes donen als musulmans. I perquè els musulmans, en lloc de fer el que fan altres col·lectius d'immigrants, pretenen viure a les nostres societats com si visquessin a una societat islàmica. Mentre els musulmans no entenguin que no té cap futur viure a esquenes dels valors occidentals, la gent tindrà raons per rebutjar la política socialista de portes obertes.
