divendres, de març 02, 2007
Els testicles no importen.
Els testicles no importen.
Una de les grans paradoxes del pensament progressista he que ha aconseguit fer legal aquella aspiració de molts mascles acomplexats de que "el tamaño no importa". Ara la condició legal d'home ja no vindrà donada per l'existència entre les cames d'uns òrgans reproductius perfectament recognoscibles, sinó que el que determinarà la condició d'home o de dona serà la voluntat del subjecte.
La cosa pot tenir les seves dificultats. Imaginem a un gimnàs la sorpresa de les senyores quan a les dutxes entri un home nu amb els seus aparells reproductors naturals, amb l'excusa que al seu DNI posa que és una dona. El mateix podria passar en el sentit contrari. En qualsevol dels dos supòsits hi haurà gent que es senti molesta, però - d'acord a les lleis progres - no podran queixar-se, perquè el que es considerarà home o dona ja no tindrà res a veure amb la biologia.
Un altra supòsit curiós serà el del delinqüent que abans d'anar a la presó decideixi canviar de sexe. Posaran als presos transexuals a les presons del seu sexe legal enlloc del seu sexe biològic?.
Era una vella dita anglesa que el Parlament britànic podia fer qualsevol cosa menys fer d'una dona un home o d'un home una dona. Zapatero ho ha aconseguit.
--
laveudecatalunya@gmail.com
Els accionistes minoritaris d'Endesa
Els accionistes minoritaris d'Endesa
Una quinta part de les accions d'Endesa es troben en mas de particulars. Al voltant d'un milió de persones. I ara amb les operacions financeres impulsades per Zapatero es quedaran sense cap possibilitat de vendre les seves accions en l'OPA d'EON a un preu que els podia representar un guany de milers de milions d'euros. Zapatero ha optat per afavorir als accionistes institucionals, a les aristocràcies financeres que poden comprar i vendre fora del mercat obert amb preus pactats, per sobre dels que es cotitzen en borsa.
En teoria les legislacions sobre Opes tenen per objecte protegir als accionistes minoritaris enfront dels pactes entre els aristòcrates financers. En Estats Units la SEC -l'equivalent nord-americà de la nostra Comisión Nacional del Mercado de Valores- intervindria amb agilitat per bloquejar el que no és altra cosa que una estratègia per dominar Endesa sense tenir que donar als accionistes minoritaris la possibilitat de concorre a una OPA pública. O, en tot cas, exigiria que ENEL tingués que presentar la seva pròpia OPA pel 100% del capital d'Endesa, com ha fet EON.
Coneixent com funcionen les coses en l'Espanya de Zapatero és molt dubtós que la CMNV faci res en aquest sentit. No només perquè la llarga ma de Zapatero mou tots els fils, sinó sobre tot perquè Enel no disposa de la capacitat financera per anar a una OPA sobre el 100% d'Endesa.
No deixa de ser curiós que Zapatero aposti per escollir com a referent energètic a Espanya a Itàlia enfront d'Alemanya, quan Itàlia és -sense impostos- el país on el kilovati és més car en tota la Unió Europea (0,14 euros enfront de la mitjana de 0,10) i depèn en gran mesura d'altres països per garantir el subministrament elèctric -un 19% de l'electricitat italiana és importada des de les centrals nuclears franceses -.
Finalment no deixa de ser irònic que la nostra indústria elèctrica acabi en mans d'una empresa pública estrangera - donat que Enel pertany en un 30% a l'Estat italià-.
--
laveudecatalunya@gmail.com