dimarts, de març 06, 2007
Raons per manifestar-me
Raons per manifestar-me
Avui aniré a la manifestació convocada pel Partit Popular a Barcelona i a altres ciutats d'Espanya per manifestar el meu rebuig pel tractament privilegiat que el Govern socialista ha donat a un criminal repugnant com Ignacio De Juana Chaos. De forma pacífica i fent exercici dels meus drets fonamentals expressaré la meva convicció que aquest acte representa cedir al xantatge dels criminals, traint la causa de la defensa de la Constitució, la democràcia i la unitat d'Espanya.
El President del Govern ha estat interpel·lat perquè expliqui la seva decisió a les Corts Generals. La seva resposta és el silenci i exigir-nos confiança cega en les seves bones intencions. Tot té un límit i Zapatero ha trencat el principi de lleialtat en defensa de l'Estat que cal exigir a un President del Govern d'Espanya. Ho ha fet amb unes actuacions que no haurien estat mai assumides per cap dels seus predecessors. Malgrat les dificultats i malgrat el dolor provocaven els assassins, mai els anteriors presidents del Govern havien fet una renúncia a la dignitat de l'Estat enfront dels terroristes.
Zapatero es troba presoner dels seus propis errors i intenta comprar amb aquests actes indignes un nou comunicat d'ETA, anunciant la continuació de la treva. Deixant de banda la credibilitat mínima que mereixen els terroristes amb les seves treves trampa, que trenquen i renoven en funció dels seus interessos, sense cap voluntat de cedir en la seva vocació de destruir Espanya per la força de la violència criminal, hem de constatar que ETA ha aconseguit posar de genolls al Govern espanyol. Com diu el president Mariano Rajoy "mai abans un govern ha modificat la situació penitenciària d'un criminal com resposta al xantatge d'una vaga de fam". Aquest és un canvi radical en la postura del Govern d'Espanya que exigeix una resposta contundent de la societat espanyola. Una decisió injusta que es justifica amb mentides, com afirmar que és un acte d'humanitat, quan del que es tracta és de mantenir contents als terroristes; als mateixos terroristes que fa dos mesos varen assassinar a dues persones en la T-4 de l'aeroport de Barajas.
Avui sortirem molts espanyols a dir a Zapatero que no compartim la seva voluntat de rendició enfront dels terroristes. I per dir als terroristes que, pactin el que pactin amb Zapatero i amb els seus socis nacionalistes i comunistes, aquests pactes només duraran el que duri l'actual majoria parlamentària.
--
laveudecatalunya@gmail.com
El suïcidi de Rubalcaba
El suïcidi de Rubalcaba
L'article 100 del Reglament penitenciari permet modificar la situació penitenciària d'un pres en funció de la seva situació sanitària i quan hi ha un greu risc per la seva vida, sempre que es garanteixi un tractament mèdic adient. El suposat risc per la vida del criminal De Juana Chao no serà molt alt quan aquesta serpent tenia forces per practica jocs sexuals amb la seva núvia després d'estar en vaga de fam des del 5 de novembre del 2006.
Si tenim en compte que aquest escorço va sortir caminant sense problemes i que la seva recuperació sembla miraculosa, s'obre camí la sospita que tot ha estat un muntatge on ETA i el Govern de ZP comparteixen una voluntat comuna d'enganyar als espanyols.
No ens creiem res del que pugui dir cap ministre de Zapatero ni el propi Zapatero. S'ha acabat la nostra confiança envers un govern que menteix una i altra vegada, amb el suports dels partits que volen dividir Espanya i dels paleo comunistes d'IU i IC.
Rubalcaba té el suport del Parlament per alliberar a aquest criminal. Però amb aquest gest s'ha ficat en un camí sense sortida. Què farà quan més presos facin el mateix, siguin d'ETA o no?. Aplicarem altres criteris?. Això voldria dir que el valor de la vida d'un terrorista val més que la vida d'un pres comú?.
Aquest divendres centenars de milers d'espanyols, potser milions, sortirem a molts indrets d'Espanya a afirmar de forma pacífica i sense complexes que rebutgem la rendició d'Espanya als terroristes i que no acceptarem mai els pactes de ZP amb els criminals d'ETA. Aquests pactes duraran només el que duri la majoria d'esquerres. I com les majories no són per sempre, qualsevol pacte amb ETA o amb els nacionalistes tindrà data de caducitat. Trigarem més o menys, però al final els espanyols normals aconseguiran que un Govern normal faci normal a la política el que és normal en la societat espanyola.
Trias ha decidit enfocar la seva darrera campanya electoral buscant esdevenir l'hereu natural d'en Pasqual Maragall. Hereu per Hereu crec que té més legitimitat l'actual alcalde digital nomenat per Montilla i Zapatero. A més, Maragall ha cremat bona part del seu prestigi ciutadà en els seus darrers anys d'erràtiques caramboles polítiques. Ser l'hereu de Maragall podria interpretar-se de moltes formes i no totes positives pel candidat nacionalista.
El seu discurs al Macba m'ha confirmat que Xavier Trias no toca de peus a terra. El seu regne no és d'aquest món. Exemple: dedica dos folis a parlar de la reforma de la llei electoral i 2 línies a la seguretat ciutadana i cap paraula a la immigració il·legal.
La teoria d'en Trias sembla presentar-se per fer el mateix que fan els socialistes només que amb millor talant. Maleït talant. Formes sense qüestionar els continguts i, sobre tot, sense saltar-se els límits del discurs políticament correcta. Trias no té un model alternatiu sinó només una alternativa d'equips dins dels paràmetres de la cultura progre que ens domina. La qual cosa és coherent amb la seva trajectòria política i a la seva històrica tendència a donar suport a les causes dels bons progressistes - com ja feia en el seu temps Miquel Roca -.
Qui estigui tip i fins els c... del Tripartit i dels pijo progres no trobarà en Xavier Trias la força d'unes conviccions i d'una voluntat de enviar la correcció política als abocadors de la història. Només el PP i Alberto Fernández sintonitzen amb la gent normal que vol que Barcelona sigui governada des de la normalitat dels que treballen i paguen els seus rebuts i estan cansats de tanta progressia de disseny i cotxe oficial.
laveudecatalunya@gmail.com
--
laveudecatalunya@gmail.com
La socialdemocràcia d'en Xavier Trias
La socialdemocràcia d'en Xavier Trias
Trias ha decidit enfocar la seva darrera campanya electoral buscant esdevenir l'hereu natural d'en Pasqual Maragall. Hereu per Hereu crec que té més legitimitat l'actual alcalde digital nomenat per Montilla i Zapatero. A més, Maragall ha cremat bona part del seu prestigi ciutadà en els seus darrers anys d'erràtiques caramboles polítiques. Ser l'hereu de Maragall podria interpretar-se de moltes formes i no totes positives pel candidat nacionalista.
El seu discurs al Macba m'ha confirmat que Xavier Trias no toca de peus a terra. El seu regne no és d'aquest món. Exemple: dedica dos folis a parlar de la reforma de la llei electoral i 2 línies a la seguretat ciutadana i cap paraula a la immigració il·legal.
La teoria d'en Trias sembla presentar-se per fer el mateix que fan els socialistes només que amb millor talant. Maleït talant. Formes sense qüestionar els continguts i, sobre tot, sense saltar-se els límits del discurs políticament correcta. Trias no té un model alternatiu sinó només una alternativa d'equips dins dels paràmetres de la cultura progre que ens domina. La qual cosa és coherent amb la seva trajectòria política i a la seva històrica tendència a donar suport a les causes dels bons progressistes - com ja feia en el seu temps Miquel Roca -.
Qui estigui tip i fins els c... del Tripartit i dels pijo progres no trobarà en Xavier Trias la força d'unes conviccions i d'una voluntat de enviar la correcció política als abocadors de la història. Només el PP i Alberto Fernández sintonitzen amb la gent normal que vol que Barcelona sigui governada des de la normalitat dels que treballen i paguen els seus rebuts i estan cansats de tanta progressia de disseny i cotxe oficial.
--
laveudecatalunya@gmail.com
