dimarts, de març 06, 2007
El suïcidi de Rubalcaba
El suïcidi de Rubalcaba
L'article 100 del Reglament penitenciari permet modificar la situació penitenciària d'un pres en funció de la seva situació sanitària i quan hi ha un greu risc per la seva vida, sempre que es garanteixi un tractament mèdic adient. El suposat risc per la vida del criminal De Juana Chao no serà molt alt quan aquesta serpent tenia forces per practica jocs sexuals amb la seva núvia després d'estar en vaga de fam des del 5 de novembre del 2006.
Si tenim en compte que aquest escorço va sortir caminant sense problemes i que la seva recuperació sembla miraculosa, s'obre camí la sospita que tot ha estat un muntatge on ETA i el Govern de ZP comparteixen una voluntat comuna d'enganyar als espanyols.
No ens creiem res del que pugui dir cap ministre de Zapatero ni el propi Zapatero. S'ha acabat la nostra confiança envers un govern que menteix una i altra vegada, amb el suports dels partits que volen dividir Espanya i dels paleo comunistes d'IU i IC.
Rubalcaba té el suport del Parlament per alliberar a aquest criminal. Però amb aquest gest s'ha ficat en un camí sense sortida. Què farà quan més presos facin el mateix, siguin d'ETA o no?. Aplicarem altres criteris?. Això voldria dir que el valor de la vida d'un terrorista val més que la vida d'un pres comú?.
Aquest divendres centenars de milers d'espanyols, potser milions, sortirem a molts indrets d'Espanya a afirmar de forma pacífica i sense complexes que rebutgem la rendició d'Espanya als terroristes i que no acceptarem mai els pactes de ZP amb els criminals d'ETA. Aquests pactes duraran només el que duri la majoria d'esquerres. I com les majories no són per sempre, qualsevol pacte amb ETA o amb els nacionalistes tindrà data de caducitat. Trigarem més o menys, però al final els espanyols normals aconseguiran que un Govern normal faci normal a la política el que és normal en la societat espanyola.
Trias ha decidit enfocar la seva darrera campanya electoral buscant esdevenir l'hereu natural d'en Pasqual Maragall. Hereu per Hereu crec que té més legitimitat l'actual alcalde digital nomenat per Montilla i Zapatero. A més, Maragall ha cremat bona part del seu prestigi ciutadà en els seus darrers anys d'erràtiques caramboles polítiques. Ser l'hereu de Maragall podria interpretar-se de moltes formes i no totes positives pel candidat nacionalista.
El seu discurs al Macba m'ha confirmat que Xavier Trias no toca de peus a terra. El seu regne no és d'aquest món. Exemple: dedica dos folis a parlar de la reforma de la llei electoral i 2 línies a la seguretat ciutadana i cap paraula a la immigració il·legal.
La teoria d'en Trias sembla presentar-se per fer el mateix que fan els socialistes només que amb millor talant. Maleït talant. Formes sense qüestionar els continguts i, sobre tot, sense saltar-se els límits del discurs políticament correcta. Trias no té un model alternatiu sinó només una alternativa d'equips dins dels paràmetres de la cultura progre que ens domina. La qual cosa és coherent amb la seva trajectòria política i a la seva històrica tendència a donar suport a les causes dels bons progressistes - com ja feia en el seu temps Miquel Roca -.
Qui estigui tip i fins els c... del Tripartit i dels pijo progres no trobarà en Xavier Trias la força d'unes conviccions i d'una voluntat de enviar la correcció política als abocadors de la història. Només el PP i Alberto Fernández sintonitzen amb la gent normal que vol que Barcelona sigui governada des de la normalitat dels que treballen i paguen els seus rebuts i estan cansats de tanta progressia de disseny i cotxe oficial.
laveudecatalunya@gmail.com
--
laveudecatalunya@gmail.com
