dimecres, de juny 13, 2007
Espanyols contra espanyols
Espanyols contra espanyols
Veure enfrontat a una selecció esportiva catalana, formada per ciutadans espanyols, d'acord amb les lleis vigents i als seus passaports, amb altres ciutadans espanyols que, encara que sigui de forma falsa i il·legal, afirmen representar a Espanya és un insult per la intel·ligència, un exercici ridícul de nacionalisme de trompeta i fanfàrria que tant agrada a certes ments de la nostra estimada Catalunya.
Perquè equival a dir que Catalunya –una part d'Espanya- s'enfronta amb la resta d'Espanya com si els esportistes catalans no fossin espanyols. Altra cosa seria que la selecció catalana s'enfrontés a una selecció d'una o més comunitats autònomes, però aquesta no era l'objectiu d'aquest enfrontament esportiu. Es tractava de visualitzar que Catalunya no és Espanya. I com la realitat és que ho és, tot té una presentació una mica artificial, feta a mida d'una ERC que necessita fer gestos simbòlics per dissimular la seva situació complexa i confusa entre la vocació de ser el que li crida el cos i la necessitat de mantenir tot el que ha aconseguit posant els seus vots i escons al servei dels socialistes.
De la incapacitat dels socialistes de Zapatero per posar un límit efectiu als gestos ridículs dels nacionalistes catalans o de qualsevol dels nacionalistes dels que depèn la seva majoria, millor no parlar. Si això passés a un país normal, les autoritats i els tribunals actuarien amb claredat. A casa nostra el més possible és que parlem molt però tot quedi en pures paraules.
I no vinguin amb que hi ha Estats que tenen més d'una selecció internacional. El Regne Unit no s'enfronta a Escòcia. S'enfronta Anglaterra. I als Jocs Olímpics tots juguen en les mateixes seleccions. I és evident que els equips de futbol escocesos juguen una lliga entre ells. No m'imagino al Barça fent la Lliga Catalana. Li sortiria molt cara la broma.
Dubto de Portabella
Sembla que al final, Portabella, es votarà a si mateix i passarà a
l'Oposició. Semblaria que em vaig equivocat i que el derrotat líder
d'ERC a Barcelona fa honor a les seves paraules. Però, mirades les
coses amb més atenció, és fàcil intuir que tot és un muntatge. Ho
explicaré. Si mirem la Carta Municipal i el Reglament Orgànic
Municipal de Barcelona, descobrirem que els Grups d'Oposició tenen
vots suficients per establir mecanismes de control efectiu sobre el
govern en minoria dels socialistes i els comunistes. Només faltaria
que fossin capaços de garantir que les Comissions del Plenari, els
organismes autònoms i altres entitats, que depenen de l'Ajuntament, no
estigui controlats totalment pel Govern en minoria.
Seria raonable que ERC pactés amb el PP i amb CiU unes regles del joc
que garanteixin un control real de l'acció de Govern, cosa que no ha
passat en aquests anys, donat que el Tripartit –amb la seva majoria
absoluta- actuava no només amb prepotència sinó també amagant dades i
documentació a l'Oposició. Si l'Oposició controlés el procés
parlamentari –en sentit figurat- dintre de la Casa Gran i de les
entitats dependents, el Govern Bipartit tindria que governar d'altra
manera.
Però tinc dubtes que Portabella faci res de tot això. Una cosa és fer
un acte polític d'oposició s al traçat de l'AVE al costat de la
Sagrada Família. I altra de molt diferent canviar les regles del joc
d'una Corporació que des del 1979 ha estat Can Sociata.
laveudecatalunya@gmail.com
