diumenge, de setembre 17, 2006
La hipocresia islamista
La hipocresia islamista
La jihad islàmica va ser la principal arma d'expansió d'aquesta religió als seus primers segles. Negar que l'islam va envair per la força els territoris de l'imperi bizantí i de l'imperi persa és negar la història. Els musulmans varen conquerir per la força de les armes territoris que eren majoritàriament cristians o mazdeistes, amb minories jueves. I varen imposar per la força de les armes la discriminació jurídica i política dels no musulmans. Aquesta discriminació va provocar que amb el temps aquests territoris es fossin islamitzant i –amb l'excepció de Pèrsia- arabitzant.
El papa Benet XVI va referir-se a una cita d'un emperador bizantí del segle XIV, Manuel II –quan l'imperi bizantí estava pràcticament liquidat i limitat a Constantinopla i uns pocs territoris aïllats- on es denunciava que Mahoma va defensar "coses malvades i inhumanes, com la seva ordre de difondre per l'espasa la fe que predicava".
És fals que els musulmans varen sortir de la península aràbiga desprès de la mort de Mahoma per conquerir terres no musulmanes? És fals que només permetien viure als no musulmans si acceptaven la seva subordinació a l'ordre islàmic i la seva inferioritat en relació als musulmans?
D'acord. Els cristians varen tenir les seves croades. Que de fet varen començar molt abans que les famoses croades a Terra Santa. Varen començar amb l'evangelització forçosa dels saxons per Carlomagne al segle VIII –uns 300 anys abans que la primera croada a Terra Santa -. Però avui dia ningú defensa les croades com a mitjà per promoure la religió, com ningú defensa les guerres i persecucions religioses entre cristians o la discriminació i violència contra els jueus al llarg de tants segles. En canvi, al món musulmà no només no hi ha penediment per les seves guerres de religió sinó que encara la practiquen.
I una de les formes més subtils, hipòcrites i cíniques de promoure la jihad és negar la seva naturalesa violenta. Una estratègia que, amb el suport dels progres del món, es combina amb l'acusació d'odi a l'islam dels que denuncien que l'islam no està lliure de culpes.
Benet XVI va dir que la jihad és irracional i atenta contra els drets humans i que els que utilitzen la violència per a defensar a Déu o per propagar la fe van en contra de Déu. Si només hagués criticat les croades, els musulmans no haurien dit res. Però va gosar criticar també la jihad. I això representa admetre que l'islam a comès errors, cosa que els islamistes mai accepten –a diferència de les diferents confessions cristianes- .
