dissabte, de maig 19, 2007
Zapatero al descobert (miercoles)
Zapatero al descobert
En general no dono cap credibilitat a Gara ni als membres d'ETA-Batasuna. Són serps verinoses que intenten destruir-nos en cos i ànima, no només amb les armes, sinó també amb les mentides, que intenten confondre als demòcrates.
Ara aquests bàrbars diuen que el Govern espanyol ha seguit negociant amb ells desprès de dir a tots els espanyols que es trencaven les negociacions, arran les bombes de l'aeroport de Barajas. El Govern Zapatero s'ha negat a desmentir aquestes afirmacions.
Això indica que hi ha proves de que Zapatero ha mentit a tots els espanyols. No és la primera vegada que ho fa. No serà la darrera. Zapatero no vol deixar de parlar amb aquests criminals, perquè no té un Pla B si ETA torna a matar.
Ha fet tot el que ha pogut. Ha mentit als espanyols. Ha permès que ETA-Batasuna torni parcialment als ajuntaments bascos i navarresos. Ha permès que terroristes criminals puguin gaudir de la llibertat que no tenen els familiars de les seves víctimes al País Basc i Navarra. Ha mirat en altra direcció quan els seus serveis d'intel·ligència li informaven de les coaccions dels terroristes als empresaris bascos i navarresos o de les activitats dels escamots d'ETA per aconseguir més armes i documentació il·legal.
A les properes eleccions autonòmiques i locals, també a Catalunya, a més de decidir els governs territorials, els ciutadans tenen la oportunitat de dir a Zapatero que estan farts de les seves mentides. Votar als candidats del PP és la millor manera de enviar un missatge clar al president Zapatero. Un missatge que faci pensar al Partit Socialista els riscos que corre amb els maquiavelismes de Zapatero.
Els perdedors del debat (martes)
Els perdedors del debat
En un debat a cinc no hi ha guanyadors clars. El que podem tenir és perdedors. I en aquest cas, els perdedors són els membres del Tripartit municipal.
Barallar-se en públic és un error sempre, però és un error molt més perillós si ho fas en mig de la campanya electoral, per una qüestió purament personal i davant de les cameres de televisió. Maragall mai havia fet una maragallada tant forta. Ni Carod, ni Carretero ni Xavier Vendrell. Mayol i Portabella han caigut en un error de principiants.
Segon error. Si els teus socis fan el ridícul, com alcalde no pots mirar en altra direcció. Ser alcalde és molt més que ser un primus inter pares. L'alcalde és el líder d'un govern. I el Sr. Hereu té un concepte de liderat molt peculiar. Davant de l'esbroncada dels seus socis, xiular i mirar cap al cel.
Tercer error. Les tonteries personals de Portabella i Mayol han trencat l'estratègia històrica d'atacar a CiU i al PP per protegir al seu soci principal, que a fi de comptes és el principal actiu del Tripartit. Això ha deixat molt despullat al pobre Hereu.
Quart error. Mayol va posar-se a parlar del vot dels immigrants i va evidenciar que té interessos partidistes en el tema de la immigració. Hereu va quedar-se una mica fora de joc. No va dir ni si ni no. Portabella tampoc sabia que dir. Trias no va voler ser menys progre. I entre tots varen deixar al Fernández Díaz com el portaveu del sentit comú.
Cinquè error. La Mayol va posar-se com a defensora dels crema cotxes de França. Per ella els culpables de les cremades de cotxes no eren els vàndals, sinó els ciutadans francesos que han votat per majoria a les dretes. Només li faltava anunciar que si a les eleccions municipals guanya la dreta, a Barcelona també es cremaran cotxes.
Tinc la sensació de que aquest debat no ha deixat molt satisfet al meu estimat i admirat Xavier Casinos. No crec que estigui molt satisfet per la conducta del seu client ni pel comportament poc intel·ligent del seus socis.
Tripartit a bufetades
Tripartit a bufetades
El debat de candidats de Barcelona ha estat una manifestació en directe del que el Tripartit entén per govern cohesionat. Hem vist a Portabella i a Mayol donant-se de bufetades per veure que es posava més medalles i a Hereu com a convidat de pedra. Un escenari que no era, certament, el que pensava l'alcalde designat per Montilla i ZP quan va acudir al debat. Ell pensava que es tornaria a repetir l'esquema tradicional on els seus socis menors ataquen a CiU i a PP, deixant li camp lliure per fer d'alcalde natural per sobre les baralles partidistes. I no ha estat així. Els seus socis han fet a la vista dels ciutadans el que acostumen a fer en les ombres de l'Ajuntament. I el resultat ha estat patètic. No només per ells, sinó sobre tot per la incapacitat d'Hereu per amagar la intensa antipatia personal que es senten Mayol i Portabella.
Alberto Fernández va clavar el debat posant en evidència la por que li té l'alcalde Hereu, que no va voler respondre a les seves crítiques sobre seguretat. Hereu prefereix molt més la gentilesa amable de Xavier Trias, molt més tou i políticament correcte.
Xavier Trias va fer un paper correcte en el discurs, però no acaba de decidir si és un candidat alternatiu o un alternatiu dins del Tripartit. És el seu drama i el drama d'una CiU que segueix somniant amb una ERC que no existeix des de fa molts anys.
