dimarts, de novembre 28, 2006
Ni multes ni coaccions
Ni multes ni coaccions
Soc del parer que com a ciutadà de la comunitat autònoma de Catalunya i de l'Estat espanyol tinc el dret a utilitzar en la meva vida privada, inclos es les meves activitats professionals, qualsevol de l es dues llengües oficials a Catalunya. Només puc ser lliure en term es de llengua si puc escollir utilitzar o no qualsevol de les dues llengües. Llibertat que no implica cap restricció de la llibertats dels altres de fer exactament el mateix. Cadascú farà negocis o es relacionarà amb qui vulgui. Jo no tinc dret a exigir a cap persona que utilitzi la meva llengua ni cap persona em pot exigir que jo utilitzi la seva.
Si parléssim de religió, de política o de sexualitat, tot el que he dit abans semblaria el més normal del món. Ara bé, quan parl es de llengua, sembla com si la única manera de garantir els drets dels catalanoparlants és obligar a tothom a fer servir aquesta llengua. Obligació que, per l'altra banda, només s'aplica pel que fa a la llengua catalana, amb independència de quina és la realitat sociolingüística del país.
Ni les multes ni les coaccions són el camí per promoure la llengua catalana, perquè representen una interferència il·legítima i anticonstitucional en les llibertats que tenim tots els catalans a usar la llengua oficial que vulguem.
Ser lliure - en el sentit negatiu de la paraula- suposa ser lliure d'interferències del poder públic que r estringeixin la meva llibertat per a decidir com ha de ser la meva ideal de vida. Els nacionalistes , amb el suport dels socialistes –que varen afirmar que no es posarien multes quan varen aprovar la llei de política lingüística vigent- en nom d'un ideal de societat –on el català sigui la llengua hegemònica- d estrueixen la llibertat per utilitzar el castellà i per no utilitzar el català.
Tal restricció de la llibertat individual poc té a veure amb les polítiques de discriminació positiva. No es tracta de donar més recursos a la promoció de la llengua catalana, sinó d'obligar a l es persones a usar una determinada llengua, vulguin o no vulguin.
El drama resideix en la covardia de qui reben aques tes multes i no les recorren judicialment. Perquè es tic convençut que si una d'aquestes multes arribés als tribunals, tot l'entramat de coaccions legals que es planteja en la legislació lingüística catalana s'esfondraria com un castell de naips.
Els ciutadans han de poder usar l'idioma que vulguin i han de poder no usar l'idioma que no vulguin. I amb la mateixa llibertat, qui no vulgui comprar o relacionar-se amb aqu ests ciutadans, ho podrà fer. No li correspon al poder públic ni ficar-se en els nostres dormitoris, ni ficar-se en la nostra religió, ni ficar-se en la nostra llengua.
