diumenge, d’agost 20, 2006
La justícia de matar jueus.
Un lector anònim –amb pseudònim Nasi- ha dit que la meva postura sobre el conflicte amb Hezbol·là equival a donar suport a un "genocidi" dels jueus sobre els palestins, així com a la seva política d'ocupació de territoris.
Israel no té cap conflicte territorial amb Líban. Les anomenades granges de la Shebaa són territori sirià, segons les Nacions Unides i segons la documentació cartogràfica francesa –França fou qui va establir les fronteres entre Síria i el Líban-.
Nasi pensa que els libanesos volen entrar en guerra amb Israel en favor dels palestins. Però oblida que la presència de l'OLP al Líban fou el detonant de la guerra civil libanesa. La realitat és que la majoria dels libanesos no vol combatre amb Israel per defensar la causa palestina. Els palestins no són populars al Líban. I no és casualitat que les faccions libaneses –inclosos els sirians- els hagin combatut amb més ferocitat que els propis israelians.
Nasi oblida que el detonant que les accions de Hezbol·là contra Israel no és la solidaritat amb els palestins, sinó l'estratègia d'Iran per crear un conflicte internacional que desvií la pressió internacional a les Nacions Unides per impedir que els iranians assoleixin armes atòmiques.
Nasi sembla defensar el dret de Hezbol·là a atacar Israel des del territori libanès sense autorització del govern libanès. Deixant de banda el que pot significar apologia del terrorisme, és curiós que Nasi menyspreï la voluntat d'un Govern que compta amb majoria parlamentària, escollida democràticament. Segons Nasi, Hezbol·là té dret a imposar una guerra als libanesos, malgrat que els libanesos no la vulguin.
Nasi parla de genocidi. És un exemple de manipulació de les paraules en el llenguatge progressista. Genocidi no és no acceptar les posicions palestines sobre uns territoris en disputa. Genocidi no és combatre els terroristes amb mitjans militars. Genocidi és –segons la Convenció per la Prevenció i la Sanció del delicte de Genocidi de 1948, recollida en l'Estatut de la Cort Penal Internacional de 1998- altra cosa: Genocidi són actes que pretenen la destrucció d'un grup nacional, ètnic, racial o religiós. Israel no vol destruir als palestins. Vol que acceptin el dret d'Israel a existir i que respectin el dret d'Israel a disposar de fronteres segures. Tampoc explica Nasi per quines raons la col·laboració del govern Libanès a garantir la seguretat de les fronteres seria col·laboració amb el genocidi. Tanmateix, Nasi consideri genocidi qualsevol acció dirigida a combatre el terrorisme de Hezbol·là, confonent la derrota de Hezbol·là o la seva conversió en un partit polític normal amb un suposat genocidi dels xiïtes.
El que Nasi defensa és –sense complexes- el dret d'un grup terrorista a llançar atacs a voluntat des d'un país sobirà, ocupant parts del seu territori com si fos un Estat dins de l'Estat. I, de pas, el dret a cometre aquests atacs sense resposta militar. Només li manca dir que matar jueus és una causa justa, però això és el que s'interpreta de les seves paraules.
El vot dels immigrants
No ens enganyem amb polèmiques d'estiu. Els residents legals sense nacionalitat espanyola ja poden votar a Espanya, si s'acompleix el mandat constitucional de reciprocitat. Per altra banda, a mesura que aconsegueixen la nacionalitat espanyola –on per cert, només demanem 10 anys de residència legal, amb reduccions en el cas dels hispanoamericans- accedeixen a una plena igualtat de drets amb la resta d'espanyols.
La trampa de les esquerres és obviar l'exigència constitucional de reciprocitat. Diuen que demanaran al Consell d'Estat un informe sobre la matèria. El petit detall és que el Consell d'Estat no és qui determina la interpretació de la Constitució; és el Tribunal Constitucional.
La qüestió d'exigir el coneixement del català als immigrants –proposada per Duran Lleida- ignora que els drets polítics són iguals en tot el territori espanyol; perquè, Espanya és una única nació política i a Espanya hi ha una única ciutadania política. Qualsevol espanyol o resident legal a Espanya té els mateixos drets polítics en tot el territori, sense que una comunitat autònoma pugui establir unes exigències diferenciades. Cal tenir en compte que, a més a més, CiU mai ha demanat exigències lingüístiques als residents comunitaris per exercir els seus drets polítics. Ni als ciutadans espanyols que han vingut d'altres indrets d'Espanya. No ho han demanat, no perquè no ho vulguin, sinó perquè són conscients que aquesta proposta no té viabilitat constitucional.
El que dóna el dret polític al vot és la ciutadania o l'homologació de drets de ciutadania –de forma parcial- d'acord a tractats de reciprocitat. No el fet de viure en un país o de pagar impostos. Amb molt poques excepcions, això és el que passa als països normals.
L'efecte crida de les polítiques immigratòries de Zapatero és indiscutible. Com ho és la manca de voluntat política dels socialistes i de les esquerres per aturar aquesta onada immigratòria. Diuen que incrementaran els ajuts als països d'origen. Però aquesta és una política que no aturarà l'entrada d'il·legals. Perquè per molts ajuts que s'enviïn, les condicions de vida a Espanya –amb educació i salut gratis- seran sempre millor que als països d'origen. Si volem aturar aquesta immigració il·legal cal obligar als governs d'origen a acceptar les repatriacions. I això vol dir aplicar sancions econòmiques i diplomàtiques contra els països que es neguin a cooperar. Amb diners no ho aconseguirem. Cal aplicar una política de ma ferma i sense complexes.
L'estratègia progressista és altra. Volen crear una borsa de persones amb recursos limitats, que tinguin un alt grau de dependència de les polítiques socials i que, per tant, siguin defensors dels postulats intervencionistes. El primer pas és permetre una acumulació d'il·legals sense adoptar cap postura de fermesa. El segon pas és el dret de vot. Però no a les municipals, sinó a totes les eleccions. Sospito que l'objectiu de fons d'aquesta serpent d'estiu no són les eleccions municipals, sinó començar a plantejar una reducció de les exigències per aconseguir la nacionalitat espanyola.
