diumenge, d’agost 20, 2006
El vot dels immigrants
No ens enganyem amb polèmiques d'estiu. Els residents legals sense nacionalitat espanyola ja poden votar a Espanya, si s'acompleix el mandat constitucional de reciprocitat. Per altra banda, a mesura que aconsegueixen la nacionalitat espanyola –on per cert, només demanem 10 anys de residència legal, amb reduccions en el cas dels hispanoamericans- accedeixen a una plena igualtat de drets amb la resta d'espanyols.
La trampa de les esquerres és obviar l'exigència constitucional de reciprocitat. Diuen que demanaran al Consell d'Estat un informe sobre la matèria. El petit detall és que el Consell d'Estat no és qui determina la interpretació de la Constitució; és el Tribunal Constitucional.
La qüestió d'exigir el coneixement del català als immigrants –proposada per Duran Lleida- ignora que els drets polítics són iguals en tot el territori espanyol; perquè, Espanya és una única nació política i a Espanya hi ha una única ciutadania política. Qualsevol espanyol o resident legal a Espanya té els mateixos drets polítics en tot el territori, sense que una comunitat autònoma pugui establir unes exigències diferenciades. Cal tenir en compte que, a més a més, CiU mai ha demanat exigències lingüístiques als residents comunitaris per exercir els seus drets polítics. Ni als ciutadans espanyols que han vingut d'altres indrets d'Espanya. No ho han demanat, no perquè no ho vulguin, sinó perquè són conscients que aquesta proposta no té viabilitat constitucional.
El que dóna el dret polític al vot és la ciutadania o l'homologació de drets de ciutadania –de forma parcial- d'acord a tractats de reciprocitat. No el fet de viure en un país o de pagar impostos. Amb molt poques excepcions, això és el que passa als països normals.
L'efecte crida de les polítiques immigratòries de Zapatero és indiscutible. Com ho és la manca de voluntat política dels socialistes i de les esquerres per aturar aquesta onada immigratòria. Diuen que incrementaran els ajuts als països d'origen. Però aquesta és una política que no aturarà l'entrada d'il·legals. Perquè per molts ajuts que s'enviïn, les condicions de vida a Espanya –amb educació i salut gratis- seran sempre millor que als països d'origen. Si volem aturar aquesta immigració il·legal cal obligar als governs d'origen a acceptar les repatriacions. I això vol dir aplicar sancions econòmiques i diplomàtiques contra els països que es neguin a cooperar. Amb diners no ho aconseguirem. Cal aplicar una política de ma ferma i sense complexes.
L'estratègia progressista és altra. Volen crear una borsa de persones amb recursos limitats, que tinguin un alt grau de dependència de les polítiques socials i que, per tant, siguin defensors dels postulats intervencionistes. El primer pas és permetre una acumulació d'il·legals sense adoptar cap postura de fermesa. El segon pas és el dret de vot. Però no a les municipals, sinó a totes les eleccions. Sospito que l'objectiu de fons d'aquesta serpent d'estiu no són les eleccions municipals, sinó començar a plantejar una reducció de les exigències per aconseguir la nacionalitat espanyola.
