dissabte, d’octubre 07, 2006
L’oasi espanyol
L'oasi espanyol.
Quan un problema molesta els socialistes han descobert la formula per fer-lo desaparèixer. Primer organitzen una comissió d'estudi, plena d'experts afins –anomenats independents-. Després preparen un Llibre Blanc –ple de bones intencions i projectes de futur, però sense cap previsió pressupostària ni cap anàlisi real de la seva efectivitat futura-. A continuació crees un Observatori –controlat per un independent progressista- i reparteixes subvencions entre les entitats progressistes disposades a defensar els plantejaments del poder.
Finalment proposen un Pacte d'Estat per aconseguir el vot de tots els petits partits – units en la causa comuna d'oposar-se més al PP que als socialistes- . Si el PP accepta les condicions del Pacte –on només pot signar i callar- el tema desapareix del mapa polític. La gent pot pensar el que vulgui, però la veritat oficial s'imposa per la via de la seva no discussió en el debat públic. I si el PP no pacta, llavors en lloc de parlar del problema es parla de que el PP és un partit intransigent que es queda aïllat.
Ho fan sempre que tenen un problema calent. A Catalunya els del Tripartit també ho han fet sempre que han pogut, tant al Parlament com als ajuntaments. El consens en aquest cas consisteix en amagar els problemes i en denunciar com radicalisme qualsevol pretensió de parlar-ne.
Cal tenir en compte la força mediàtica del poder establert. Molts interessos econòmics, socials i polítics afavoreixen la política del silenci i la complicitat. A Catalunya ha estat la norma de l'anomenat oasi català. Zapatero intenta imposar a tota Espanya el seu oasi progressista. Un oasi suportat per tots els partits del bloc del silenci més els grups mediàtics –públics i privats- que han fet del suport a Zapatero un excel·lent negoci.
El problema de Zapatero és que –a diferència del que passa a Catalunya- a la resta d'Espanya encara hi ha una societat civil plural, on es mantenen forces amb capacitat de defensar posicions diferents a les marcades pels discurs políticament correcte.
Les properes eleccions catalanes són una oportunitat perquè la societat catalana comenci a despertar del somni de l'oasi català i planti cara als que volen mantenir per sempre el silenci dels anyells. Si el Tripartit no suma 68 i si el PP té força suficient per evitar la temptació de CiU a convertir-se en la crossa del projecte socialista, no només trencarem amb la cultura del silenci a Catalunya sinó que, a més a més, començarem a fer forat en el projecte de Zapatero de convertir Espanya en la darrera reserva espiritual del progressisme mundial.
