dijous, d’octubre 19, 2006
La imbecil·litat dels extremistes
La imbecil·litat dels extremistes
Una vegada vaig llegir que els extremismes eren dues modalitats de la mateixa malaltia mental: una de dretes i una altra d'esquerres. Pel que fa als sentiments nacionals o religiosos o esportius o amorosos els extremismes són sempre una suspensió de les facultats intel·lectuals en favor de les reaccions més primàries del animal que porten dins. Boicotejar amb violència un acte de Carod Rovira en nom de la Nació espanyola és un imbecil·litat sense excuses, com fer el mateix amb qualsevol ciutadà que vulgui expressar en llibertat les seves opinions.
Si jo vull defensa que Espanya és la meva Nació, que l'espanyol és la meva llengua i que la bandera "rojo y gualda" és la meva bandera, no puc admetre que ningú –en nom dels valors que més estimo- es cregui en la legitimitat de impedir a altre espanyol defensar tot el contrari. La democràcia implica acceptar que els que no volen ser espanyols puguin defensar les seves idees sempre que ho facin en el marc de les lleis. Dir això no és ser cap acomplexat com podria pensar un extremista de dretes. És ser conseqüent amb el que crec és l'autèntica Nació espanyola. Una Nació diversa que té la fortalesa suficient per permetre als fills que no se l'estimen manifestar els seus sentiments en llibertat. Perquè és aquesta llibertat que tots gaudim el millor marc per defensar –des del sentiment i des de la raó- que Espanya és una Nació de llibertats.
Per segona vegada faig una crida a respectar el dret dels nacionalistes més radicals a dir el que vulguin arreu d'Espanya, sense coaccions ni actes indignes d'un veritable patriota espanyol. Els qui volen defensar Espanya amb actes miserables no representen ni a l'Espanya que jo estimo ni els seus valors, expressats en la Constitució de la concòrdia, que és la nostra Carta Magna.
La meva llibertat per ser el que soc passa per respectar i protegir la llibertat dels que pensen el contrari al que jo defenso. Només demanaria als altres tenir la mateixa coherència democràtica quan els atacats som la gent del PP. Prefereixo ser un liberal coherent –encara que sigui al preu de ser tractat pels extremistes de dretes com un acomplexat- que caure en el parany de respondre a l'odi i la ràbia amb més odi i més ràbia.
