dilluns, d’agost 28, 2006
Com podem controlar als il·legals
Com podem controlar als il·legals
Controlar la immigració il·legal és possible i no requereix un excessiu esforç d'imaginació. Tenim les eines, només ens manca la voluntat política per fer el que cal fer.
Necessitem immigrants a tots els països europeus. D'acord. Però això no vol dir que tinguem que acceptar qualsevol immigrant que entri il·legalment. Tampoc vol dir que la única immigració possible sigui la immigració indefinida. A més de seleccionar als immigrants en origen –amb quotes per tenir en compte la compatibilitat cultural dels immigrants a les nostres societats- , podem acceptar de forma temporal immigrants que treballin per un temps, sense que això signifiqui que hagin d'accedir necessàriament a la nacionalitat espanyola.
Els il·legals venen per les fronteres terrestres i pels aeroports. Una majoria arriben a visats turístics. La primera mesura de protecció seria establir quotes de visats turístics als països d'on procedeixen els immigrants il·legals, imposant avals de confiança que es perdrien en el cas que el turista es convertís en immigrant il·legal.
Per completar aquesta mesura, a més caldria convertir en delicte la immigració il·legal. Això ens permetria aplicar mesures de retenció –en centres especials- per tot el temps necessari per expulsar als il·legals. A més, s'haurien d'adoptar totes les mesures legals i administratives necessàries per donar ple accés a les forces i cossos de seguretat als padrons municipals, a fi de localitzar als il·legals. I els ajuntaments i les comunitats autònomes haurien de denunciar a l'Estat als il·legals en quan fossin localitzats.
Pel que fa als països d'origen, la Unió Europa disposa dels mecanismes diplomàtics i econòmics necessaris per forçar-los a assumir les seves responsabilitats internacionals. Si no acceptem el retorn dels il·legals, haurien de ser sancionats amb un embargament total i amb el trencament de relacions diplomàtiques.
Necessitem immigració, però no qualsevol immigració. Les coses es poden fer millor. Però hi ha interessos polítics i econòmics que aposten per obrir les fronteres per la via dels fets. És evident que mentre els socialistes governin el problema no tindrà cap solució.
Conversions forçades
Conversions forçades
Dos periodistes nord-americans són segrestats als territoris palestins i només són alliberats després d'acceptar proclamar la seva conversió a l'Islam. Com és natural, els nostres progressistes i els bons col·legis i sindicats de periodistes encara no ha obert la boca. Una cosa és atacar els abusos cristians de fa segles, però altra molt diferent denunciar la mentalitat liberticida dels radicals musulmans.
I no pensem que això ha estat una anècdota aïllada. Allò on els cristians viuen en minoria al món islàmic –amb l'excepció del Líban- són ciutadans de segona. Només ells poden canviar de religió –els musulmans que es fan cristians són condemnats a mort de iure o de facto- . No poden casar-se amb dones musulmanes –els musulmans poden casar-se amb dones cristianes- . No s'els permet construir esglésies o fer actes públics –en alguns països, com Aràbia Saudita no poden ni tenir Bíblies ni fer actes religiosos en privat- . Difondre el cristianisme o qualsevol altra religió està prohibit. I sovint les dones cristianes són segrestades per famílies islàmiques i forçades a convertir-se al l'Islam.
El menyspreu per la llibertat religiosa no és exclusiu de l'Islam. En el passat els cristians i els jueus varen cometre actes contraris a aquesta llibertat. Però, actualment les dues religions del Llibre –com les anomenen els musulmans- consideren que la llibertat religiosa és un dret natural de les persones. Els musulmans neguen aquest dret. Només toleren l'existència de cristians i jueus, sempre que sigui en una situació d'inferioritat i d'acceptació de la superioritat dels musulmans.
Com és natural, a Espanya i a altres països europeus, els musulmans són minoria i els islamistes radicals no poden imposar la seva visió del món. Per això ens odien. I per això ens han declarat una guerra terrorista. El problema no és Israel –com pensen els progressistes- sinó que els islamistes volen imposar un nou ordre mundial.
Sense tabac, més soroll
Sense tabac, més soroll
Les progressistes polítiques de no permetre fumar als locals d'oci nocturn tindran un efecte gens saludable en poques hores. Com era previsible, la majoria dels locals nocturns no han adaptat les seves instal·lacions. Per dues raons. Perquè consideren que és una bogeria reservar un 30% de l'espai al 70% dels clients que fumen i perquè creuen que, al final, la prohibició serà total, amb el que perdrien totes les inversions fetes per adaptar locals.
El petit detall que els bons progres catalans no han tingut en compte –el PP si on governa- és que portar a les darreres conseqüències aquesta política comporta que els clients surtin a fumar al carrer. Això vol que, amb o sense terrasses, s'incrementarà de forma molt notable la contaminació acústica a les nostres ciutats.
La prudència aconsellava aplica la nova llei amb flexibilitat i afavorint que els fumadors no hagin de sortir al carrer. Per exemple, permetent barreres no físiques entre els diferents espais. A Catalunya han preferit anar per la via dura.
La conseqüència serà que totes les costoses inversions per insonoritzar els locals nocturns deixaran de tenir cap efectivitat, des del moment en que la gent que fuma –el 70% dels clients d'aquests negocis- passaran a fumar –i consumir alcohol- fora dels locals.
D'acord, haurem donat a la minoria no fumadora el privilegi de disposar en exclusivitat dels locals d'oci que no disposin de separacions físiques molt costoses o d'una posició preferent a la minoria que en disposin. Però el preu –que ningú ha tingut en compte- és carregar-se qualsevol política municipal de control del soroll nocturn a les zones d'oci.
Els espanyols –inclosos aquells catalans que afirmen no ser o no sentir-se espanyols- són aficionats en les edats joves a viure la nit. Les normes municipals intentaven restringir la disbauxa a uns horaris i a uns locals tancats. Amb aquestes normes antitabac que s'apliquen més fàcilment a països amb costums menys noctàmbules- la festa tornarà als carrers. I això provocarà conflictes amb la gent que vol dormir. Temps a temps.
