dimecres, de gener 03, 2007
Carod i ETA
Carod i ETA
El doctor Joan Ridao –que ha publicat un extraordinari llibre sobre coalicions polítiques- quan actua com a portaveu parlamentari d'ERC demostra que una cosa és la teoria acadèmica i altra la praxis política. Ridao afirma que ETA ha fet més per la pau que el Govern i, de forma implícita, ens diu que la culpa política del terrorisme no és dels terroristes sinó dels polítics socialistes que no han donat als terroristes el que els terroristes demanaven: el reconeixement del dret d'autodeterminació en el marc sobirà del País Basc.
Ridao no fa altra cosa que treure les lògiques conseqüències de la línia política seguida per Carod en les seves relacions amb Batasuna / ETA, No ens podem oblidar que Carod va demanar a ETA que deixés de matar a Catalunya i a altres territoris de parla catalana amb l'argument que aquests atemptats "podien perjudicar les expectatives de la seva formació" (cita extreta del llibre sobre coalicions polítiques de Joan Ridao). En els famosos contactes amb ETA, Carod va plantejar als terroristes que si deixaven de matar podien exigir el reconeixement del dret d'autodeterminació.
És evident que pels nacionalistes perifèrics –com és el cas d'ERC- la derrota d'ETA sense compensacions polítiques seria una mala notícia, perquè significaria una victòria dels espanyols que creuen que la seva nació té futur i no és només un Estat. Per això, els polítics d'ERC –que no són sospitosos de no acceptar les regles del joc democràtic- volen aprofitar el procés de negociació amb ETA per afeblir els fonaments constitucionals i polítics de la Nació espanyola. És normal i raonable que ho pretenguin. El que ja no és raonable és que la resta d'espanyols –els que creiem que la nostra nació és Espanya- no reaccionem.
No és tracta de confondre independentisme amb terrorisme. Però és hora d'exigir al Govern d'Espanya –sigui del color que sigui- que posi en el seu lloc als independentistes i no els permeti assolir cap protagonisme a la vida política espanyola. I és evident que els pactes dels socialistes catalans amb ERC són part del problema. Una cosa és governar ajuntaments o altres administracions locals. Cosa molt diferent és permetre que els que volen destruir Espanya tinguin participació en el govern de la Generalitat. Això és el que ha fet Zapatero. Fins ara ho ha amagat amb el joc de màgia de l'anomenat "procés de pau". Ara les fantasies s'han enfonsat i és hora d'encarar les coses com són.
