dimecres, de febrer 28, 2007
En defensa de les low cost
En defensa de les low cost
Certs grups de pressió estan venent la idea que les companyies aeronàutiques de baix cost equivalen a mala qualitat i a turisme de borratxera i poc poder adquisitiu. L'afirmació, a base de repetir-la sense cap demostració empírica, s'ha convertit en un tòpic. Un tòpic fals. Per exemple, un 40% dels vols de baix cost de i des de l'aeroport de El Prat corresponen a classe business, que no sembla es correspongui al perfil de client que gasta poc i molesta molt.
Per altra banda, sembla que els crítics del baix cost acostumen a oblidar que des del 2004 hi ha una companyia de capital català, com es Vueling, que està demostrant dia a dia que es pot oferir un servei ajustat a preu i en unes condicions molt atractives.
Els crítics del baix cost –molts d'ells polític o para polítics que no tenen que donar compte a cap accionista de les seves despeses de viatge- obliden que molts executius prefereixen gastar menys en el viatge en avió i millorar les despeses en hotel i restauració. Gastar menys en els avions suposa tenir més marge, en les dietes de representació, per gastar en altres serveis. Com és natural, aquestes circumstàncies són alienes als turistes polítics.
Per altra banda, la lògica del baix cost no és donar un mal servei sinó donar llibertat als usuaris per decidir si volen o no gastar més en serveis que són accessoris al servei essencial, que és viatjar en avió. No és cap conspiració contra Catalunya voler oferir als catalans la possibilitat de viatjar barat. Fora que els interessos de Catalunya siguin els interessos de certs sectors polítics i que els catalans només serveixin per callar i pagar.
Si voleu més informació sobre les baix cost i el seu model de negoci podeu accedir a un dossier d'ESADE molt detallat ( www.esade.es/pfw_files/cma/GUIAME/dossiers/lowcost_rev.pdf) on trobareu un seguit de documents d'estudi molt qualificats, que posen en evidència als patrocinadors de les campanyes contra les low cost.
--
laveudecatalunya@gmail.com
Els amics italians de ZP
Els amics italians de ZP
La infinita capacitat d'obrir la boca de l'antic alcalde de Barcelona, Joan Clos, reconvertit en ministre d'Indústria, ha deixat en evidència que el Govern socialista persisteix en la seva estratègia de convertir el tema Endesa en una batalla política.
Clos va dir a la SER que havia "más probabilidades" de "una solución española" per Endesa, ja que és "muy difícil" assolir les majories requerides per modificar els Estatuts. Després es va descobrir que volia dir el ministre bocamolla. I una vegada descobert el pastís, el Ministeri d'Indústria va emetre un comunicat on deia que són "los accionistas los que deben tomar la decisión que estimen oportuna".
Ara que els accionistes d'Endesa pensaven que havia llum verda a l'OPA de Eon, ZP ha anat a Roma a demanar auxili al Govern Prodi perquè l'empresa pública italiana ENEL recolzi els interessos d'Acciona, una empresa que s'ha fet d'or amb l'especulació del mercat immobiliari, l'experiència de la qual en la gestió del sector energètic –altra cosa és la participació financera- és perfectament descriptible.
Una vegada s'ha dissolt en l'aire l'OPA de Gas Natural –per barata no per catalana com intenten fer-nos creure els nacionalistes catalans- s'ha posat de manifest que l'estratègia socialista no tenia res a veure ni amb l'interès dels consumidors ni amb l'interès dels accionistes. Del que es tracta és de fer fora a una determinada direcció d'Endesa, posant al front d'aquesta empresa elèctrica a persones i grups d'interès agraïts a ZP.
La teoria de defensar l'espanyolitat d'Endesa enfront d'EON cau feta miques quan hem de recorre a una empresa igualment estrangera i que, a més a més, és pública en un 30%. Això té conseqüències jurídiques, perquè les lleis espanyoles limiten al 5% l'exercici dels drets de vot en la participació d'empreses que tinguin una significativa presència de capital públic d'un Estat estranger, com és el cas de ENEL. Perquè l'operació tiri endavant tal i com vol ZP, el Govern espanyol haurà de modificar les normes legal en benefici de ENEL. I aquest tracte de privilegi tornarà a obrir una guerra jurídica amb la Comissió Europea. Una batalla que no serà res amb la guerra oberta que ha declarat ZP a Alemanya, principal potència econòmica i política d'Europa.
