dilluns, de febrer 05, 2007
La nova guia de Barcelona (miércoles)
La nova guia de Barcelona
Aquests dies estem reben els ciutadans de Barcelona la nova edició de la Guia de la ciutat. Aquest és un indici segur de la proximitat de les properes eleccions, perquè la Casa Gran només distribueix aquesta Guia quan s'apropen eleccions, aprofitant l'avinentesa per fer un gest d'informació sobre els serveis municipals i de pas ficar-nos la foto del candidat socialista.
La Guia és un bon instrument pels ciutadans. Només té un inconvenient. La distribueixen al final del mandat. Això vol dir que si hagués canvis en les polítiques i serveis municipals, sigui per canvi de majories o per l'establiment d'un nou Pla de Mandat, els seus continguts quedarien desfasats. El més lògic seria publicar aquesta Guia de forma anyal o, en tot cas, distribuir-la durant el primer any del mandat. Però, com és natural, això ja no tindria cap efecte de propaganda electoral.
La Guia costa molts diners, tot i que en bona mesura la despesa està finançada pel patrocini d'empreses que paguen per aprofitar aquest canal de comunicació. Segurament si no es gastessin tants diners en reportatges setmanals de pagament a El Periòdic i a La Vanguardia, els governants municipals tindrien recursos per fer una edició a l'any i distribuir-la.
No critico el fet d'editar aquesta Guia ni de distribuir-la, sinó l'evident oportunisme de fer això sempre quan s'apropen eleccions. És un exemple més de la incansable capacitat dels socialistes de convertir en propaganda tot el que toquen.
Al-Qaeda a Catalunya
Al-Qaeda a Catalunya
La premsa descobreix ara que el terrorisme islàmic té ramificacions a Catalunya, que s'ha convertit en la zona d'Espanya més favorable per la consolidació del fonamentalisme violent. La cosa té la seva lògica. No només som la comunitat més favorable a la implantació d'immigració il·legal –el que suposa tancar els ulls a l'entrada de persones que poden tenir orientacions poc o gens adients amb la nostra seguretat-, sinò que a més a més tenim uns governs i una cultura política dominant que mira en desconfiança qualsevol vinculació entre islamisme radical i terrorisme.
A Europa occidental només els musulmans radicals posen bombes i maten en nom de la religió. No tots els musulmans radicals són terroristes. Molts només són persones que creuen que és possible viure a Occident com si estiguessin a una societat islàmica. Però no es pot negar que els violents surten d'aquests ambients. La majoria d'aquests radicals islamistes no està compromesa amb la violència islamista, però mostra una certa tolerància o indiferència envers els actes violents.
Els progres catalans varen ridiculitzar el famós "comando dixan", Després va passar l'11 M i ja no riuen tant. Periòdicament es fan detencions i cada vegada hi ha més evidències que tenim un problema molt seriós amb els islamistes radicals. Un problema que exigiria més prudència per part de les autoritats catalanes a l'hora de promoure la instal·lació a Catalunya d'immigrants il·legals procedents del món islàmic. Caldria investigar millor a qui deixem instal·lar-se a casa nostra. Perquè estic segur que així podríem diferenciar entre la gent honrada de religió islàmic que vol integrar-se a la nostra societat i els que es pensen que els que ens hem d'integrar a la seva cultura som nosaltres.
Alguns nacionalistes es pensen que la solució al problema es troba en que els musulmans parlin català. El problema és molt més seriós. És un problema de canvi de model cultural de fons. I això va més enllà de que parlin català o espanyol. A fi de comptes, molts terroristes d'Al Queda parlen anglès i han estudiat a universitats occidentals, i no per això han acceptat els nostres valors.
Mentre els musulmans no facin aquest esforç d'occidentalitzar-se no ens poden exigir drets ni ens poden exigir que els permeten viure amb nosaltres, com si tinguessin dret a fer a les nostres ciutats i pobles illots del món islàmic a Occident.
