dijous, de juny 01, 2006
Felipe González diu NO.
Felipe González ha afirmat amb fermesa que no li agrada la reforma de l'Estatut català. Hi ho dit públicament a poques hores de l'inici de la campanya del Referèndum. No crec que hagi millor expressió del divorci existent entre el que significa Pasqual Maragall –que fins ara ha forçat al seu partit a seguir a contracor els seus plantejaments nacionalistes- i el que ha significat històricament votar socialista a Catalunya a les eleccions generals.
Felipe González ha obert la campanya amb afirmacions molt fortes. Dient als socialistes catalans que no identifica amb claredat la política territorial del president Zapatero i que no li agrada el procés de reforma de l'Estatut català, perquè "es va fer malament".
No és la primera vegada que dirigents socialistes de la resta d'Espanya s'enfronten a Maragall. Però avui parlem de l'antic president González –amb tot el que significa pels votants socialistes a Catalunya i a la resta d'Espanya- i parlem avui, a poques hores de l'inici de la Campanya electoral.
Jo cada vegada tinc menys confiança en les casualitats polítiques. Felipe González parla ara amb un objectiu polític molt concret: fer arribar un missatge als socialistes catalans sobre el que significa pel futur de Catalunya i del conjunt d'Espanya la seva deriva darrera de les dèries nacionalistes de Maragall i els seus antics socis d'ERC –socis als quals, sigui dit de pas, Maragall segueix enyorant -.
Cada vegada és més notori que el que ha expressat Felipe González sobre el liderat de Maragall és la opinió dominant, tant entre els dirigents socialistes catalans com entre els dirigents socialistes espanyols. Potser no per les mateixes raons, però al final les raons són menys importants que els efectes. I en aquest cas, l'efecte és concloure que Maragall és un desastre.
Però Maragall insisteix i es presenta en el Parlament –aprofitant l'avinentesa de tenir que informar de la remodelació del Govern i de l'expulsió d'ERC- per demanar als seus que el permetin tornar-se a presentar com a candidat a la presidència de la Generalitat.
Atès el risc que el desastre pugui repetir-se en la propera legislatura, soc del parer que fer fora definitivament a Maragall de la política ben val votar No en el referèndum de l'Estatut.
