dissabte, de setembre 09, 2006
Qui va matar a Manolete?
Qui va matar a Manolete?
Imaginem que un director de teatre prepara una obra on es descobreix els responsables de la mort de Manolete. Una obra on posa de manifest les deficiències dels mecanismes d'emergència que existien a la plaça de braus de Linares i que varen provocar la mort de Manolete, que havia estat banyegat per miura Islero –de la ramaderia Victorino-. L'obra denúncia que la infermeria no disposava de mitjans adients i que, a més a més, es va utilitzar plasma sec que li va provocar una infecció mortal.
Imaginem que aquest director –a més de qüestionar un dels mites de la Festa Nacional espanyola- decideix fer unes declaracions, a una televisió autonòmica en horari de màxima audiència, posem TeleMadrid, i afirma que segons la seva opinió tant els catalans com Catalunya s'han d'anar a la merda. Completa la seva manifestació fent comentaris sobre la seva consideració que Catalunya és una puta. Cal dir que mentre fa aquests comentaris el presentador que li fa l'entrevista no li diu res i que, a més a més, el públic que assisteix aplaudeix de forma rabiosa, demostrant la seva conformitat amb el director.
Imaginem que aquest director tingués contractat el Teatre Nacional de Catalunya per fer la representació de la seva obra. Estic segur que es crearia un moviment col·lectiu a Catalunya, que aniria del PP a ERC, per exigir la condemna del director i la retirada de l'obra. La societat civil es mobilitzaria, hauria manifestacions, tindríem anuncis a la premsa, recollida de signatures, mocions als ajuntaments, moció al Parlament, mocions al Congrés i al Senat. El Sindic de Greuges faria un informe. El CAC iniciaria un expedient. Hi hauria demandes judicials per difamació i xenofòbia.
Llavors, el govern de Catalunya decideix retirar l'obra. Seria censura?. Seria un intent d'amagar les responsabilitats per la mort de Manolete?. O seria una resposta cívica davant d'un senyor que ha insultat a un país perquè pensava que així guanyaria punts.
Jo crec que la llibertat d'expressió és un element cabdal d'una democràcia. Però la llibertat d'expressió no es pot confondre amb demanar diners als mateixos que insultes. No estem parlant d'opinions polítiques. Una cosa és atacar al nacionalisme català i altra molt diferent insultar a tota Catalunya. Els catalans –com els espanyols- es mereixen un respecte, que no exclou les més dures crítiques. Es pot criticar sense dir que Catalunya o Espanya són una puta. És poden dir moltes coses sense necessitat d'enviar a ningú a la merda. Si un director ho fa, té dret a exercir la seva llibertat d'expressió, però després que no vingui amb queixes si els insultats decideixen boicotejar les seves obres i no volen finançar-les amb els diners dels seus impostos.
Com és natural, els mateixos que farien el que estic explicant, si els insults fossin contra Catalunya, ara, com els insults són contra Espanya, no només critiquen sinó que, a més a més, treuen pit donant suport i diners a qui ha insultat a tots els espanyols.
La manca d'intel·ligència de certs sectors de CiU –que s'han afanyat a contractar a Rubianes- és un exemple del divorci que existeix entre molts votants assenyats de CiU i certs militants i quadres que, en el fons, voldrien ser d'ERC, però que no fan el pas per por a perdre les cadires. Mas hauria de dir alguna refermar amb autoritat la tradició de Jordi Pujol de no insultar ni a Espanya ni als espanyols.
