dilluns, de setembre 25, 2006
El fracàs educatiu de Catalunya
El fracàs educatiu de Catalunya
Els líders progressistes –amb Montilla al capdavant- acostumen a enviar als seus fills a bones escoles privades, conscients del fracàs total de la seva política educativa. Una cosa és negar a la gent sense recursos el dret a rebre educació de qualitat i en llibertat i altra molt diferent negar aquest dret als seus propis fills.
Aquests progres volen la qualitat educativa pels seus fills, però no volen que els fills dels seus votants puguin aconseguir-la no fos que, a la llarga, comencessin a pensar per si mateixos i a deixar de banda les creences polítiques familiars. I el millor que hi ha per mantenir als fills dels votants d'esquerres en la fidelitat a la causa és educar-los en escoles públiques, on la majoria dels professors han fet de la defensa de les banderes progressistes la seva causa personal –molt per sobre de la millora de la qualitat de l'ensenyament-.
Amb una escola pública en mans dels progres i plena d'immigrants il·legals –als que rebem amb tot honor i tota glòria en lloc de expulsar-los del territori espanyol- no és estrany que Catalunya de ser la segona comunitat autònoma en fracàs –amb un 31% de mitjana que arriba al 42% en l'escola pública. Dades confirmades al segon estudi PISA, on els catalans –sobre 18 regions europees analitzades- es mouen entre el 13è i el 18è lloc.
Els progres estan molt contents amb aquestes dades. Per un costat els seus fills –que envien a les escoles privades- ho tenen millor que els fills dels seus votants. Per l'altra, malgrat ser pobres els resultats, tots els alumnes estaven en posicions similars (similarment dolentes) el que demostrava un alt grau d'igualtat social –objectiu polític fonamental pels progres- . L'escola pública reforça l'electorat d'esquerres a llarg termini en la mesura en que evita que els millors puguin treure millors resultats. La mediocritat és –al costat de l'enveja envers els millors- dominen l'escola pública; raó per la qual les esquerres volen mantenir el model.
La combinació d'aquests factors –cultura de la mediocritat i de l'enveja- amb els prejudicis progres contra l'autoritat, han fet disparar la violència a les escoles públiques. Més d'un 22% dels escolars catalans tenen problemes de "bullying" a l'escola. I la resposta del Tripartit –en lloc d'aplicar disciplina amb duresa i rigor- és aplica una dosi de talant: han imposat la figura de l'alumne mediador, que iguala l'assetjament a una situació de desacord entre dues persones. A les escoles privades i concertades hi ha autoritat i disciplina. Quan hi ha problemes hi ha mecanismes per reaccionar. A les escoles públiques –dominades pel discurs políticament correcte- les respostes, quan hi ha, són més febles i triguen més.
No voldria terminar sense oblidar-me de recordar als votants de CiU que tenen predilecció per ERC que ha estat ERC la responsable d'aquests desastres.
mailto:laveudecatalunya@gmail.com
