dimarts, de desembre 12, 2006
Entre Argèlia i Marroc
La visita de Zapatero a Argèlia visualitzarà la difícil situació en que es troba la diplomàcia espanyola amb el Govern socialista. La màxima preocupació de Zapatero és mantenir bones relacions amb la monarquia autocràtica del Marroc, encara que sigui al preu de trair tots els compromisos socialistes amb el poble saharaui i adoptar una postura de creixent submissió enfront de l'ocupació marroquina i els interessos imperials de França. Per Zapatero l'únic imperialisme dolent és el nord-americà i, per tant, resulta perfectament lògic que el govern espanyol –trencant la tradició històrica de tots els governs democràtics anteriors- hagi continuat el camí de vergonya que va començar el darrer govern franquista.
Els socialistes abandonen als saharauis al seu destí en favor d'una monarquia absolutista que ens fa xantatge amb la immigració il·legal. En lloc de plantar cara com va fer l'anterior Govern Aznar –posant de genolls als marroquins amb el conflicte de Perejil- els socialistes prefereixen somriure. I al final tindran els mateixos il·legals –perquè els moros sempre ens menteixen- i a més a més ens enfrontarem a Argèlia.
I enfrontar-se a Argèlia vol dir enfrontar-se amb la principal font del gas natural que consumin a Espanya. En lloc d'apostar per Argèlia com aliat estratègic enfront dels marroquins, Zapatero ha optat pel Marroc. I els argelins no ho oblidaran ni ho perdonaran. Les bones paraules de la visita de Zapatero no poden amagar que hem canviat de bàndol en el conflicte del Sàhara.
I com és natural, els progres –inclosos els amics catalans del Front Polisari- més callats que mai.
