dimarts, de gener 30, 2007
Una invitació a dialogar
Una invitació a dialogar
L'oposició a ampliar una hora setmanal l'aprenentatge de la llengua espanyola o d'estendre la seva utilització com a llengua vehicular en altres assignatures te menys que veure amb l'aprenentatge de la llengua catalana, que seguiria sent dominant, com de la consideració de la llengua espanyola com una realitat estranya a la realitat catalana.
Fa temps que hem descobert que amb l'anglès fem les coses molt malament. Entre d'altres raons, perquè només ho ensenyem com una assignatura, sense vinculació amb la realitat docent global. El mateix passava quan el català era una assignatura o només s'impartia de forma molt limitada en unes poques matèries com a llengua vehicular. Certament, els alumnes que parlen espanyol a les seves llars aprenen la llengua, com ho fan els alumnes de família catalano parlant, perquè –sobre tot a les zones metropolitanes- el contacte amb l'espanyol és molt extens. Deixant de banda que això no garanteix un aprenentatge adient de l'espanyol culte i deixant de banda que a les zones interior de Catalunya la presència de l'espanyol és molt menor, hi ha l'evidència que l'aprenentatge d'una llengua a més de aprenentatge d'una gramàtica i d'un vocabulari, exigeix un ús formal en altres assignatures.
A vegades es posa com exemple el cas de Flandes, on el francès només s'estudia com a assignatura i només a partir d'una certa edat. El resultat és que molts flamencs no parlen bé el francès i molt més no ho saben escriure. El mateix passa amb molts quebecois, sobre tot en ambients populars, que tenen un domini de l'anglès molt limitat –cosa que no passa amb els anglofons, que tenen garantit legalment al Quebec l'aprenentatge de la seva llengua en condicions similars al francès-.
Una de les raons per les quals a Catalunya els nacionalistes són tant radicals en les seves postures és la por a la demografia. Els hispano parlants han tingut més fills i s'incrementen més i més amb l'aportació dels immigrants de l'Amèrica Hispana. El que els nacionalistes pretenen no és que els nous catalans aprenguin català, sinó que abandonin la seva identitat lingüística i optin pel català com a llengua primària. I això no és el que el Tribunal Constitucional va considerar com una legítima normalització de la llengua catalana. És un objectiu polític de construir una nació política en base a la llengua i no a la ciutadania comuna definida per viure en un determinat territori.
Voldria obrir un debat amb serenitat sobre aquest assumpte. Tot i així sospito que els comentaris dels nacionalistes tractaran més sobre la meva persona que no pas sobre els arguments presentats.
Barat i a la catalana
Barat i a la catalana
Volien conquerir el mercat elèctric espanyol "a precio de saldo" pagant 19 euros per acció d'End esa i no en diners, sinó en paper –en accions- . Potser varen calcular malament les possibilitats d'aconseguir que l'operació sortís amb un r esultat galdós. Potser varen sobrevalorar el suport polític i mediàtic que podien rebre per part del Govern de ZP. Potser no varen valorar que conquerir el mercat econòmic espanyol al temps que, des de la política catalana, s'encetava un projecte –com a mínim- de distanciament del referent nacional espanyol, podia resultar una mica més complicat que assolir el suport del govern central. Potser no varen valorar prou la capacitat de r esistència de l'equip directiu d'Endesa. I potser no varen tenir en compte que amb les sev es accions obrien un escenari on podien entrar nous jugadors: com ha estat el cas d'EON. Sigui com sigui, al final sembla que això de comprar a quatre p essetes els duros no ha estat possible.
No és possible comprar a 19 euros l'acció quan el valor d'Endesa s'ha posat a 38 –el que supera el valor de l'oferta inicial d'EON i obligarà a l'empr esa alemanya a fer una millora de la seva puja inicial-. Tampoc és possible intentar aturar l'oferta competidora fent servir les arm es jurídiques i administratives del Govern Zapatero. Les intervencions de Zapatero en contar d'EON ha provocat un conflicte directe amb la potència més forta de la Unió Europea: Alemanya. I com era previsible, els panzers germànics han es clafat sense contemplacions les estratègies socialist es per bloquejar l'OPA. El Govern espanyol es res isteix a reconèixer la derrota i segurament tindrem conflicte als Tribunals europeus. Però pocs dubten que aquesta és una guerra perduda perquè Alemanya paga l es factures d'Europa i Espanya està sola i sense aliats –els frances os només miren per si mateixos-.
Només han sortit guanyadors els accionistes d'Endes a i, molt en particular, l'empresa Entrecanales, que ha comprat a un preu raonable i ara pot vendre amb un benefici que pot anar del 15% al 20%. No deixa de ser curiós que l es estratègies socialistes per bloquejar l'OPA d'EON, al final acabin beneficiant als qui han jugat amb més intel·ligència l es armes de l'especulació financera.
Potser alguns voldran plantejar això com una confrontació política. Hi ha hagut interessos polítics? És possible. Però al final el que compta és el d esig dels accionistes de treure el major benefici a les seves accions. I això al final és el que dictarà la resolució d'aquesta història.
