divendres, de setembre 29, 2006
Si no fos per la reconquesta.
Si no fos per la reconquesta.
Fem un exercici d'història alternativa. Imaginem que no hagués hagut vuit segles de lluita contra els musulmans o que al final els cristians haguessin estat derrotats. Avui no només no existiria Espanya ni Portugal, sinó que Catalunya com la resta d'antics regnes de les Espanyes –o de la península ibèrica en denominació nacionalista- mai haurien existit. Seriem com el nord d'Àfrica, on els musulmans varen aconseguir –amb l'excepció de l'Egipte- eliminar el cristianisme amb la combinació de la repressió política i de la discriminació política, econòmica i social.
Avui no parlaríem ni català ni castellà. Potser els bascos haguessin tingut una mica de millor fortuna. Els cristians –o els jueus- cas d'existir serien minories discriminades –com passa als països musulmans arreu del món- . Les seves esglésies i sinagogues serien poques i tindrien moltes dificultats per mantenir-se. Com és natural, qualsevol proselitisme religiós cristià o jueu seria delicte.
Les dones serien poc més que els nens, ciutadans de segona, sense els drets que els dóna la civilització occidental. Els homosexuals no tindrien ni els drets propis de la seva condició de persones. Serien perseguits i potser considerats delinqüents, com passa a molts països islàmics.
Les universitats tindrien poc que veure amb el que avui entenem per una universitat occidental. El mateix passaria amb les escoles. Les dones –tindrien dificultats per estudiar o per exercir professions i no tindrien cap dret polític- . La literatura, l'art, la música, el cine, el teatre.... totes les manifestacions de l'esperit occidental, no existirien. No cal dir que tampoc tindríem ni Jabugo ni vins de La Rioja o de Ribera del Ebro.
No cal dir que –sense petroli ni recursos naturals- el món islàmic ibèric tindria poc que veure amb els països àrabs productors de petroli. Més semblaria una extensió europea de l'Islam magrebí. Seriem pobres i no tindríem ni Estat del Benestar, ni Estat de Dret ni democràcia. La pena de mort, com és lògic, seria una pràctica normal en aquesta península islàmica.
Quan Aznar va dir que els musulmans no s'han disculpat per la invasió d'Espanya és obvi que estava fent una metàfora. No existeix en el món islàmic cap instància suprema –com passa en la religió catòlica- que tingui autoritat –ni que sigui espiritual- per fer un exercici d'auto crítica en nom de l'Islam. Cal dir que tampoc els musulmans mai s'han penedit d'expandir la seva fe amb l'espasa –a diferència dels cristians- . Però això no és el rellevant. El que importa és que tinguem present que el que hem arribat a ser ha estat possible perquè varen derrotar als musulmans. Sense la derrota dels musulmans, avui les nostres societats no existirien.
