dilluns, d’octubre 16, 2006
La hipocresia religiosa del Tripartit
La hipocres ia religiosa del Tripartit
A Catalunya havia una hipocresia històrica que era utilitzar la llengua espanyola en la propaganda dels partits que –una vegada s'han tancat les urnes- fan tot el possible per ignorar i marginar l'existència d'una Catalunya que té la llengua de Cervant es com a llengua pròpia. A vegades arriben a afirmar que l'espanyol només és una de l es moltes llengües que es parlen al país, ignorant que l'arrelament històric i social de l' espanyol a Catalunya no és comparable amb la resta –més enllà d'altres consideracions jurídiqu es o constitucionals-. Però avui hem incorporat una nova hipocresia.
Aquesta hipocresia consisteix en fer-se la foto amb dirigents de l' església catòlica catalana, per intentar transmetre la imatge que els partits del Tripartit respecten als catòlics. Deixant de banda el judici de prudència dels ecl esiàstics que participen en aquestes operacions de cosmètica política, la hipocr esia radica en voler amagar que el projecte estratègic del Tripartit –i no penso només en el Títol de Drets i Deur es de l'Estatut- ha buscat de forma conscient i obstinada la confrontació amb els sentiments i les creences dels catòlics.
L'associació e-cristians –de la qual cos membre- ha denunciat aquesta hipocr esia i ha encetat una campanya per promoure que els catòlics votin a opcions polítiques diferents al Tripartit. Opcions que, en pura lògica política, només poden ser aquell es que tenen possibilitats de treure escons: és a dir Artur Mas i Josep Piqué. Abstenir-se o votar a opcions t estimonials només afavoreix la possibilitat que el Tripartit aconsegueixi 68 escons i tornen al mateix des astre que hem viscut aquests tres anys.
Els membres de e-cristians tenim diferències profund es i legítimes en aquelles matèries de no afecten a l es nostres conviccions religioses. Com ho demostra la polèmica epistolar que varen tenir a aqu estes planes el meu amic Àngel Miret i jo mateix. Però crec que hi ha, en aqu est cas, la convicció que –malgrat totes aquestes diferències- el balanç del Tripartit ha estat molt negatiu pel que fa al respecte pels catòlics. I això no ho compensa cap fotografia oportunista en campanya electoral.
Només trobo a faltar en els catòlics nacionalistes que voten CiU - inclòs Artur Mas- la coherència de portar aquesta percepció als possibles pactes amb ERC. Mantenir obertes les portes a governar amb ERC –un partit tant o més laicista que els socialist es o IC- només pot significar dues coses: que són abans nacionalist es que catòlics (cosa que es va posar de manifest al donar suport a un Estatut que portava dins el Títol de Drets i Deur es) o que, i no sé si això seria encara pitjor, consideren que les seves conviccions religios es no han de tenir cap conseqüència en les seves postures polítiques.
