dimarts, d’agost 08, 2006
Hipocresia amb les baixes civils
Hipocresia amb les baixes civils
Les guerres sempre són cruels. Però la crueltat de les guerres és universal. No ens podem conformar amb veure la crueltat només quan la podem convertir en una pancarta política.
Les normes internacionals que regulen la guerra prohibeixen alhora infringir danys als civils no combatents i utilitzar-los com escut per operacions militars, siguin ofensives o defensives. El problema radica en que en les zones urbanes, quan els combats es produeixen en mig de la població civil, és molt difícil no violar aquestes dues restriccions.
Els defensors d'una ciutat no poden renunciar a utilitzar l'avantatge de la pròpia geografia urbana i els atacants no poden renunciar a atacar als defensors perquè s'amaguin en mig de la població civil. La solució de compromís és l'evacuació de la població civil abans de començar els combats. Però això no sempre és possible.
Les guerres que hi ha hagut al món demostren que quan els combats arriben a les ciutats les víctimes civils són inevitables.
Els russos varen matar 200.000 persones en les seves guerres amb Xexènia. La immensa majoria eren civils. Els sirians varen matar 20.000 persones per derrotar la revolta islamista a Hama. Quan els israelians varen envair el Líban als anys 80, en les primeres dues setmanes del conflicte, varen morir més de 10.000 persones. No parlem de les guerres que es produeixen –ara mateix- a l'Àfrica negra, en mig d'una absoluta indiferència de l'opinió pública internacional, on les víctimes civils es compten per desenes i centenars de milers.
L'OTAN –amb participació militar espanyola- va llançar entre el 24 de maig de 1999 i el 10 de juny de 1999 38.000 atacs contra Iugoslàvia. Atacs aeris o amb míssils llançats des de naus i submarins, que tenien per objectiu derrotar un règim autoritari i criminal. Era una guerra justa, malgrat no tenir el suport del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Però en aquesta guerra justa, malgrat l'esforç per evitar baixes civils, aquestes no es varen evitar. L'OTAN va admetre 30 accions on varen produir-se baixes civils i va reconèixer que varen morir 500 civils.
En totes aquestes guerres els nostres progressistes han mirat en altra direcció. No tots, però si els socialistes –que varen donar suport a l'ofensiva de l'OTAN contra Iugoslàvia- . Les víctimes civils adquireixen un valor simbòlic pels progressistes quan les provoquen els israelians. Per això, ara es diuen coses que no s'acostumen a dir en altres ocasions.
Manifestació d’assassins a Sant Sebastià
Manifestació d'assassins a Sant Sebastià
Tothom sap que Batasuna convoca una manifestació aquest diumenge. Ho han dit els propis portaveus de Batasuna (el dirigent navarrès de Batasuna, Fernando Barrena). No és cap secret. És un acte públic d'una organització il·legal. I semblaria lògic pensar que les organitzacions il·legals no poden fer actes públics. Doncs potser si que poden, si els responsables de garantir l'ordre públic –el govern basc i el govern de l'Estat- decideixen que malgrat el que diu Batasuna, aquesta manifestació no és una manifestació de Batasuna perquè qui convoca no és Batasuna sinó un particular que no té res a veure amb Batasuna.
Curiosament el Govern basc no dóna cap informació sobre qui és el sol·licitant desconegut. Fa un any, en les mateixes condicions, el Govern basc va decidir prohibir el que ara permet. Quina norma jurídica ha canviat per convertir el que fa un any era legal en una restricció il·legítima d'un "dret fonamental com el de manifestació".
La hipocresia arriba al punt de recordar als pro terroristes que no poden utilitzar pancartes o cridar eslògans que suposin una amenaça o una intimidació per a institucions, partits o persones que els representen. Els recorden que no poden enaltir ETA i que no poden exhibir símbols d'organitzacions i partits il·legals. Tothom sap que tot això passarà. I llavors, els mateixos que diuen que no es poden fer aquestes coses, evitaran dissoldre la manifestació –que s'haurà convertit en una manifestació il·legal- amb l'excusa d'evitar mals majors. Que és l'excusa progressista per definició.
Com és natural el Govern i la Fiscalia General del Govern –perquè de l'Estat fa temps que no ho és- mirarà en altra direcció. No s'atreveixen a canviar les lleis, perquè –en el fons- no confien en que les negociacions amb ETA arribin a bon port. Però tampoc s'atreveixen a fer complir les lleis –per donar peixet als assassins que, per ara, no assassinen- . Entre la covardia i la prevaricació el Govern confia en que la jugada li surti bé.
Juguen amb foc. Perquè tard o d'hora tindran que donar comptes dels seus actes il·legals davant dels tribunals de justícia. I el dia –que arribarà tard o d'hora- que no tinguin majoria a les Corts Generals –incloc als nacionalistes i als comunistes en aquesta majoria- hauran de donar moltes explicacions i assumir les responsabilitats per aquestes violacions conscients de l'Estat de Dret.
