diumenge, de maig 21, 2006
Pas endavant, però cap a on?
Pas endavant, però cap a on?
Una de les falsedats de la reforma estatutària és la ambigüitat de les paraules amb que s'ha escrit. Una ambigüitat que permet a uns dir que Catalunya ha estat reconeguda com a Nació i als altres que només ens constata que el Parlament de Catalunya ha dit això. Una ambigüitat que permet fer interpretacions totalment oposades a l'hora d'interpretar com s'ha de desenvolupar el nou Estatut.
La ambigüitat ha estat la única forma de sumar els vots nacionalistes als vots del PSOE, per formar una majoria mínima a les Corts Generals. El problema és que aquesta unió de voluntats només coincideix en votar favorablement la reforma, però no en la interpretació del que s'ha aprovat.
La bomba de rellotgeria de la reforma estatutària catalana radica en que permet una lectura sobiranista i confederal (CiU), una lectura federalista (IC i PSC) i una lectura autonomista (PSOE). En el cas que s'aprovi, Catalunya i la resta d'Espanya no trobaran un camí cap a una millor relació, sinó que es veuran abocats a una dinàmica de més i més conflictes. Conflictes entre la Generalitat i l'Estat. Conflictes entre el PSC i el PSOE. Conflictes entre diferents lectures d'un mateix text, que només sortiran a la llum en el cas que s'aprovi la reforma.
I aquesta és una altra de les manipulacions de la campanya en favor del Si. Els partits que defensen la reforma estan amagant aquestes ambigüitats, per fer creure als catalans que la victòria del Si millora l'autogovern de Catalunya. En realitat, ateses les ambigüitats –molt superiors a les que existeixen a l'Estatut vigent de 1979- no sabem quina és la direcció d'aquest suposat avenç- No poden entrar en detalls, perquè si ho fessin, saltarien sense solució els fràgils equilibris que varen pactar Mas i Rodríguez.
Tot això sense comptar amb la interpretació que farà el Tribunal Constitucional, que serà qui establirà quines de les múltiples lectures del text de la reforma tenen encaix dins de la Constitució espanyola.
